La Vanguardia (Català-1ª edició)
El final del canvi d’horari va per llarg
La falta d’acord a la UE sobre quin fus ha d’adoptar cada Estat dificulta eliminar la mesura
Una vegada més, aquesta matinada Espanya abandonarà l’horari d’hivern, que no tornarà a recuperar fins al diumenge 30 d’octubre, per adoptar l’horari d’estiu. Com se sol dir, a les dues de la matinada seran les tres.
Cada vegada que s’acosta la data en què cal endarrerir o avançar els rellotges s’especula que serà l’última, però no és mai així. De fet, al BOE de l’11 de març ja s’han publicat les dates de canvi d’horari fins al 2026, en compliment de la Directiva 2000/84/CE, de 19 de gener del 2001, tot i que és una pràctica que es fa des de fa 40 anys, per la qual a tots els països de la UE els dos canvis anuals es fan simultàniament.
De fet, la UE fa temps que té pensat posar fi a aquesta pràctica, però els estats membres no es posen d’acord. Fins i tot, es va crear un comitè d’experts que va elevar una proposta favorable a la supressió i la Comissió Europea va proposar posar-hi fi el 2019. Però el març d’aquell mateix any la comissió de Ministres de Transport i Turisme del Parlament Europeu va aprovar posposar, almenys fins a l’any 2021, la supressió de la directiva, després de considerar que la proposta havia estat una mica prematura i que no s’havia fet una valoració adequada de l’impacte sobre l’economia i els transports.
Maria Nikolopulu, membre del Consell Econòmic i Social Europeu, explica que a l’anterior legislatura tant la Comissió Europea com el Parlament estaven d’acord i van pressionar per suprimir el canvi d’horari el 2021, però recorda que “els estats membres no van prendre la decisió perquè érem enmig de la pandèmia de la covid i argumentaven que necessitaven més temps per poder prendre la decisió i decidir amb quina franja horària es quedaven”.
I això que l’eliminació del canvi d’hora compta amb un ampli suport popular. També el 2018, més d’un 80% dels 4,6 milions d’europeus que van participar en una consulta pública –a Espanya van ser un 93%– es van mostrar a favor d’eliminar aquest costum. En aquella mateixa enquesta, els ciutadans van dir que preferien quedar-se amb l’horari d’estiu permanentment (56%) en lloc de viure sempre amb l’horari d’hivern (36%). A Espanya, segons l’enquesta que el Centre d’Investigacions Superiors (CIS) va fer el novembre del 2018, un 65% dels enquestats es van manifestar a favor de mantenir-se a l’horari d’estiu.
Des de la Time Use Initiative, la raó d’una falta d’acord al si de la UE està, precisament, aquí. “No hi ha acord entre els estats membres de la UE sobre quina franja horària [fixa] ha d’adoptar cada país”.
En aquest sentit, José Luis Casero, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, advoca per l’establiment permanent del “mal anomenat horari d’hivern, que és el més favorable i equilibrat per a Espanya”.
Per contra, l’expert en cronobiologia Till Roenneberg alerta de l’impacte negatiu que té el fet de “viure en una franja horària no alineada amb els nostres rellotges biològics naturals. Actualment, Espanya, França i el Benelux estan desalineats fins i tot durant l’hora estàndard (o hora d’hivern) i, idealment, haurien de tornar al seu propi fus horari de l’Europa occidental”.
Roenneberg també assenyala que el fet que el fus horari no sigui el mateix a tota la UE no hauria de suposar cap problema. “Dins de la península Ibèrica i els Estats Units ja hi conviuen diferents franges horàries, sense impactar negativament en el transport, les relacions comercials i socials, i afirma que “el cost de la transició a l’hora d’implementar aquest model és mínim”.
En aquest sentit, Casero opina que el canvi “no aporta cap avantatge competitiu sobre l’economia” i, a més, “té molt més impacte sobre la salut del que ens pensem”, fins al punt d’ocasionar “alteracions físiques, sobre
tot en nens i gent gran”.
De tota manera, Nikolopulu insisteix en la necessitat de tenir “un pla de transició clar perquè els diferents sectors, com ara el transport, es preparin”.
Això és el que ha passat als Estats Units, on el Senat va decidir per unanimitat, a mitjans de març, suprimir el canvi d’hora, però des del novembre del 2023. El senador republicà Marco Rubio, impulsor de la proposta, va pactar amb les companyies aèries i amb les televisions l’entrada en vigor d’aquesta mesura a partir d’aquesta data perquè tinguin temps d’adaptar-s’hi.
Si la Cambra de Representants i el president Joe Biden –que encara no s’ha pronunciat a favor o en contra– ratifiquen la mesura, que ha rebut el nom de llei de protecció de la llum del sol, els EUA es quedaran permanentment amb l’horari d’estiu.
Rubio va reivindicar que l’horari d’estiu permet “passar més temps a l’aire lliure durant les tardes”, perquè hi ha més llum solar, a més que, a parer seu, es redueix la criminalitat. “Ja sé que aquest no és el tema més important per als EUA, però és un dels afers que més consens genera”, va afegir.
D’aquesta manera, els Estats Units deixaran de ser un dels més de 70 països a tot el món on encara es canvia d’hora. Entre els que no ho fan hi ha la Xina i l’Índia, amb la qual cosa més d’un 50% de la població mundial viu amb el mateix horari tot l’any.
Es dona la circumstància que a l’Àfrica només el Marroc fa dos canvis d’hora cada any. Aquest país va deixar enrere l’horari d’estiu el 2018, però durant el ramadà el Govern adapta el rellotge i l’endarrereix una hora durant tot el mes perquè hi ha menys hores de llum i sigui més suportable mantenir el dejuni.
A Europa només Armènia, l’Azerbaidjan, Bielorússia, Islàndia i Rússia es mantenen al mateix fus horari tot l’any.
Per Marta Junqué, coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative, “el juliol del 2023 Espanya assumirà la presidència de la UE i, com que és un dels països més afectats perquè viu en una franja horària desalineada amb l’hora natural, hauria de tornar a posar aquest tema a l’agenda i liderar la UE per eliminar els canvis d’hora, adoptar l’horari natural i establir un pla de transició”. ● clau per determinar l’hora local d’un lloc, mentre que la latitud (la distància des de l’equador) afecta les hores de llum diürna.
A prop de l’equador, l’hora de sortida i posta del Sol no difereix gaire al llarg de l’any. Per aquest motiu, no hi ha gairebé països amb horari d’estiu entre els que són més a prop de l’equador. Al contrari, com més lluny és un país de l’equador, més varia el nombre d’hores de llum. Aquests canvis són més extrems com més al nord.
Això és així perquè la Terra gira sobre un eix inclinat al voltant del Sol. Quan un lloc està L’estandardització de l’hora local i l’elecció de la zona horària per part de cada país és la raó per la qual el moment de la sortida i la posta del Sol pot diferir molt en llocs que es troben en una latitud semblant i dins d’una mateixa zona horària.
El cas extrem és el de Brest (França) i Kosice (Eslovàquia). Comparteixen la mateixa latitud, però es troben als extrems oposats del mateix fus horari. Això significa que, tot i que els rellotges mostren la mateixa hora a les dues ciutats, hi ha 1 hora i 45 minuts de diferència en l’hora en què surt i es pon el Sol a cada una d’elles. ●
Segons els experts, el millor és que cada país es mantingui sempre en el seu fus horari natural
La longitud, la latitud i l’elecció de la franja horària és el que determina les hores de sol de cada lloc
Sense horari d’estiu, a Xipre es farà fosc abans, fet que podria tenir implicacions per al turisme