No lluu el Sol igual per a tothom

Cada país pot triar la seva hora local, cosa que afegeix una dificultat més a la solució

El propòsit principal de l’horari d’estiu és afegir una hora de llum al dia durant els mesos més càlids i lluminosos. Tot i això, aquesta idea té un efecte diferent segons la ubicació geogràfica de cada país. Sense horari d’estiu, la nit cauria sobre Nicòsia poc després de les set de la tarda, cosa que podria repercutir en el turisme i les activitats de lleure. En canvi, als països del nord d’Europa, l’horari d’estiu endarreriria encara més l’hora de l’ocàs, que, a l’estiu, ja és molt tard.

La posició geogràfica de qualsevol lloc de la Terra es defineix per la longitud i la latitud. La longitud té un paper inclinat lluny del Sol, els dies semblen més curts (a l’hivern a l’hemisferi nord), i durant el període que està inclinat cap al Sol, hi ha més hores de llum.

Geogràficament, la UE es troba en latituds bastant septentrionals. S’estén des d’uns 35 graus Nord al sud fins a gairebé 70 graus Nord a Finlàndia. Això provoca variacions considerables en les hores de llum entre el nord i el sud d’Europa, on a més a més, hi ha menys variació entre l’hivern i l’estiu. Per exemple, Hèlsinki durant l’hivern té menys de sis hores de llum solar al dia, però a l’estiu veuen el Sol durant gairebé 19 hores al dia. Per contra, Atenes i Lisboa gaudeixen d’aproximadament 15 hores de llum diürna al solstici d’estiu, i 9 hores i mitja a mitjans de desembre.

Però la latitud és només una de les peces del puzle. L’altra part important és la longitud geogràfica, que determina l’hora local d’un lloc. La Terra gira una vegada per dia al voltant del seu eix a una velocitat aproximada de 15 graus per hora. D’acord amb el concepte de temps solar, és a les dotze del migdia quan el Sol és a la posició més alta (zenit), a qualsevol lloc del món. Tot i això, en un intent d’estandarditzar l’hora local, el planeta s’ha dividit en 24 zones horàries (24x15 graus = 360 graus). Cada zona difereix de l’anterior una hora. Dins d’un mateix fus horari, s’aplica la mateixa hora, però l’hora solar pot variar molt d’un extrem a un altre de la mateixa zona.

La UE cobreix tres zones horàries i, a diferència de l’horari d’estiu, que té una regulació europea, la decisió sobre a quin fus pertànyer és una qüestió de competència nacional. De fet, alguns països han optat per adherir-se a una zona horària que no es correspon amb el seu fus horari natural. És el cas, per exemple, d’Espanya, França i Bèlgica, que són en un fus horari que està una hora avançat a la seva hora solar natural. En conseqüència, per a aquests països l’efecte de l’horari d’estiu és més pronunciat.