La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els docents se senten més emparats amb el possible canvi legal sobre la llengua
Demanen que els deixin treballar tranquils, sense pressió política o judicial
La proposta de modificació de la llei de Política Lingüística que es va registrar al Parlament dijous, per via d’urgència, i que forma part de la resposta que el Govern ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la sentència del 25% de castellà, ha estat rebuda amb alleujament per part del sector educatiu, pel que fa a l’empara jurídica que consideren que comporta.
Tot i això, pel que fa al contingut dels canvis de la proposició de llei, que reconeix el castellà com a llengua docent, les associacions escolars es pronuncien amb prudència, especialment després de la polèmica que va esclatar hores després de la presentació de la modificació de l’article 21 de la llei de Política Lingüística, per part d’ERC, PSC, Junts i els comuns. I que el partit de Puigdemont se’n despengés.
Així, costa de posicionar-se davant l’alarma de Plataforma per la Llengua o l’ANC, que interpreten que és una renúncia clara i estèril, en una situació d’emergència del català. O la d’Òmnium Cultural, que assumeix el consens polític, però demana al Govern que garanteixi directrius clares per blindar el model i recursos per garantir els projectes lingüístics.
Per la seva banda , el president Pere Aragonès va defensar la modificació perquè es fa “a partir d’un consens polític amplíssim, criteris pedagògics i des d’un punt de vista jurídic amb molta solidesa”. I busca “afavorir la llengua més feble, que, desgraciadament, és el català”.
En tot cas, els professors i mestres coincideixen en l’esgotament pels focus polítics, judicials i mediàtics. “Aquest guirigall no ens ajuda”, indica Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Nosaltres hauríem d’estar centrats en l’avaluació, la inclusió, la segregació”, afegeix Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. “Prou feina tenim aquest curs”, lamenta Meritxell Ruiz, secretària general de Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
Aquestes entitats es pronunci
La preocupació per la protecció del model lingüístic català no s’acaba d’esvair amb la proposició de llei
en amb prudència sobre el tema de la llengua. “L’escola ha de garantir que tots els alumnes acabin sent competents en català i castellà i per a això no necessitem canviar el nostre model”, indica Martí, preocupada pel retrocés del català. “Un 25% no era assumible, però em preocupa que on deia llengua pròpia ara aparegui el castellà també perquè pot moure el marc de referència que teníem en funció de la interpretació de cada centre”, considera.
Per a Gargallo, l’aprenentatge de les llengües necessita actualitzar-se. El model d’immersió actual es va establir amb els fluxos d’emigració espanyola de fa diverses dècades i ara es parlen més de cent llengües a les aules catalanes, han canviat les metodologies a l’aula, i han entrat noves tecnologies. Tot això indica que s’ha de reforçar la llengua més feble, el català.
Per la seva banda, Ruiz, exconsellera d’Educació, considera que la proposta normativa, si s’aprova, és un pas endavant que dona seguretat jurídica i cobertura als projectes lingüístics, que poden adequar-se a les realitats sociolingüístiques de l’entorn i ser supervisat per la inspecció educativa. “A partir de la nova normativa pot desplegar-se un decret que protegeixi l’escola i el model d’escola catalana”. ●