La Vanguardia (Català-1ª edició)
JAMALA “Els ucraïnesos no serem esclaus de ningú”
Susana Alímivna Jamaladínova Guanyadora ucraïnesa d’Eurovisió el 2016
Susana Alímivna Jamaladínov, coneguda artísticament com a Jamala, va tocar el cel a Estocolm el 2016 quan va guanyar el festival d’Eurovisió amb Ucraïna. Sis anys més tard la seva vida ha canviat completament i es tenyeix de dramatisme: s’ha convertit en una refugiada de guerra per la guerra amb Rússia i ha hagut de fugir del seu país amb els seus fills, deixant el seu marit al front. L’artista de 38 anys vol fer servir la veu per denunciar el que està passant amb el seu poble i recollir ajuda humanitària i diners. Per això, és una de les convidades més emblemàtiques de la festa prèvia a Eurovisió que avui acull Barcelona per primera vegada en la història.
S’han trencat milions de famílies... la seva, també.
Ens han obligat que les famílies es trenquin. Les dones i els nens han hagut d’abandonar el país i els homes s’han hagut de quedar allà, ja sigui participant en la defensa territorial, perquè han estat cridats a files per l’exèrcit, o fent altres múltiples tasques. Cada un té la seva missió i el seu instrument. Ells s’han hagut de quedar allà per a la lluita cos a cos, i nosaltres des de fora estem intentant ajudar d’una altra manera. Jo ho faig amb el meu instrument més potent que és la meva veu.
On s’ha refugiat amb els seus fills?
A Turquia. És el lloc que ens anava més bé perquè hi tinc la meva germana i està sent de gran suport per a mi perquè es pot encarregar dels nens, cosa que a mi em permet sortir de les fronteres turques per verbalitzar aquesta campanya de difusió de la situació fent servir la meva veu per poder arribar a tot el món. Em fa molta pena veure a les notícies famílies que surten amb una sola bossa de plàstic amb quatre pertinences, Això els més afortunats! Hi ha molts malalts de càncer, invàlids o gent sense recursos que ho estan fent en una situació molt més precària del que he pogut fer jo. En aquest aspecte, em sento molt afortunada de poder ser a Turquia.
El seu marit s’ha quedat a Ucraïna. Com és la seva comunicació i quines noticies li transmet?
Estic en contacte permanent amb ell sempre que puc, perquè no sempre és possible ja que la major part del temps és als refugis. Quan passa més d’una hora que no contacta amb mi em poso molt nerviosa perquè no hi tinc accés de cap altra forma. El músic que toca el tambor a la meva banda té família a Mariúpol, una ciutat que ara mateix està en una situació catastròfica i no deixen entrar l’ajuda humanitària ni sortir a la gent. Les informacions que ens arriben és que, com que no tenen ni menjar ni aigua, l’únic que tenen com a recurs és escalfar la neu per poder convertir-la en aigua i poder beure. La situació és molt terrorífica.
El seu marit està lluitant al front?
El que està fent ell és intentar fer arribar l’ajuda a tots els punts. Inicialment, s’encarregava d’ajudar dones i nens, i acompanyar-los fins a traspassar la frontera amb Polònia, i ara mateix també intenta que la poca ajuda que els arriba de fora, sobretot de coses específiques com armilles antibales, puguin arribar a la seva destinació i donar-ho a la gent que és al front.
És una situació horrorosa... Els russos no s’han marcat com a objectiu punts militars a Ucraïna, sinó que la guerra va molt més enllà. Els focus principals ja no són aquests objectius militars, sinó que s’està atacant la societat civil, gent pacífica i indefensa que està esperant per poder comprar
menjar. El que es pretén és destruir el poble ucraïnès!
La seva cançó 1944 amb què va guanyar Eurovisió s’ha convertit en un himne a la resistència per part dels ciutadans del seu país. Com valora aquest fet?
La cançó s’ha reconvertit i ha cobrat un nou significat en el context actual. És un tema que parla d’una situació molt concreta de la història d’Ucraïna que m’afecta en l’àmbit familiar pel meu origen tàrtar, però si tenim en compte el que va fer el 24 de febrer l’exèrcit rus tirant bombes a les quatre del matí en moltes ciutats del país, la lletra cobra ara una rellevància especial. Hi ha una part de la lletra de la cançó que diu “estan venint a casa teva a matar-te”. És una cosa que ara es repeteix una altra vegada.
Alguns l’han fet representant d’aquesta guerra, ho sent com una pressió?
Aquesta representació no és una pressió per a mi, és una obligació.
Veu una solució més o menys immediata al conflicte?
No hi ha una solució ràpida perquè seria la solució fàcil: servir amb safata l’entrega del nostre territori, poble, cultura i el nostre idioma.
Creu que l’única opció per a vostès passa per la lluita?
Lluitar fins al final.
Les conseqüències poden ser devastadores...
Els ucraïnesos no serem esclaus de ningú. Més conseqüències de les que tenim veient com maten la nostra pròpia gent... ●
El seu marit, al front “Quan passa més d’una hora que no es posa en contacte amb mi em poso molt nerviosa”
Himne de la resistència “Representar el meu país amb la cançó ‘1944’ no és una pressió, és una obligació”
El final del conflicte “No hi ha una solució ràpida perquè seria la solució fàcil; cal lluitar”