La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre la utopia de ‘ Los Bridgerton’ i el rigor històric de ‘La edad dorada’
Les dues sèries tracten de manera diferent la divisió entre negres i blancs
L’esclavitud, la guerra de Secessió dels Estats Units o l’apartheid a Sud-àfrica. Moltes produccions han portat a la pantalla els episodis més escabrosos i racistes de la història. Tot i això, poques han mostrat capítols més gloriosos de la història negra als Estats Units. The gilded age (‘ La edad dorada’), sèrie original d’HBO Max i creada per Julian Fellowes ( Downton Abbey), n’és una, i, en contraposició amb altres ficcions com Los Bridgerton, la sèrie d’època de Netflix, aquesta s’esforça a cenyir-se al rigor històric.
La Nova York de finals del segle XIX vivia una època esplèndida, caracteritzada per l’expansió urbanística, les innovacions tecnològiques i un important creixement econòmic que sobretot van experimentar les classes més riques i poderoses. Una elit composta per les adinerades famílies fundadores i els denominats, despectivament, nourics, com els Russell, nous a la ciutat i amb una enorme fortuna sota el braç. Ells són l’encarnació d’aquest ambiciós grup que arriba per erigir-se no només en el nou poder econòmic, sinó en la nova crème de la crème de la societat disposada a arrasar les normes i les estructures imposades per l’obsoleta classe alta.
La sèrie il·lustra la complexitat de Nova York i demostra que, llavors, no tot es podia resumir en esplendor i glamur. La divisió també era un tret significatiu, sobretot la racial i de classe. En la ficció es veu part d’aquesta realitat amb ambientacions que mostren els espais propis de socialització per a les persones negres, com clubs o cafès, i escenes que recalquen la segregació entre blancs i negres.
Peggy Scott (Denée Benton) és el personatge que permet veure aquesta realitat a través de les seves experiències discriminatòries. Des de no poder accedir al mateix carruatge que la seva amiga blanca Marian (Louisa Gummer), fins a ser expulsada d’una botiga. Tot i això, ella mateixa pertany a l’elit negra de la ciutat. El web oficial de la sèrie ofereix un vídeo informatiu dedicat a aquest grup social que la ficció va voler tenir en compte després d’un treball de documentació intens. A la peça, actors, actrius, productors i el mateix Julian Fellowes parlen obertament sobre la seva visió d’aquest grup social.
La família Scott exemplifica la classe mitjana negra adinerada que va sorgir després de la guerra civil dels Estats Units i que va consolidar la seva fortuna amb negocis com el farmacèutic, a què molts comerciants negres pertanyien. La Peggy és el reflex d’una nova generació de joves negres procedents de famílies solvents que tenen l’oportunitat de formar-se i emprendre. Polítics, científics, advocats... s’obrien camí amb èxit en la societat.
Fellowes aconsegueix quadrar els aspectes realistes amb una ficció cuidada de l’ambientació i vestuari. En el cas de Los Bridgerton, que va estrenar
Poques ficcions han mostrat els capítols més gloriosos de la història negra als Estats Units
la segona temporada ahir, si per alguna cosa és reconeguda aquesta sèrie basada en les novel·les de Julia Quinn és per la bonica escenografia, els atractius personatges i trames intenses. A més de pels vestits acolorits, balls esplèndids, bellesa i molt, molt xafardeig, destaca pel tracte utòpic de les relacions racials en el context de l’elit anglesa.
Els mateixos protagonistes van cridar l’atenció al tràiler de la primera temporada. Un duc negre al Londres de principis del segle XIX? La sèrie va demostrar des del primer moment que es trobava a gust en un univers idealitzat, en què el privilegi blanc i el racisme no eren part del drama, ni en la més mínima part. Una decisió inacceptable per a alguns, però dolça per a d’altres, fins i tot per a la mateixa Quinn, que va defensar la inclusió al·legant que “així és com la societat ha de ser”.
Los Bridgerton no pretén res més que oferir un dolç a qui vulgui gaudir-ne. En canvi, La edad dorada, que va emetre l’últim episodi de temporada aquest dimarts, és el paradís per als qui miren les sèries d’època amb una lupa més gran. ●