De l’estrès a la calma

Si la primera temporada de La unidad (Movistar+) ja era un exemple de bona ficció policial amb context sociopolític versemblant, la segona la iguala. Aquesta vegada l’amenaça que activa la unitat antiterrorista prové d’un gihadisme venjatiu que s’acarnissa amb els membres de la mateixa unitat. La personalització del conflicte augmenta la tensió. Permet dibuixar els personatges amb més precisió i crea una sensació d’estrès compartida entre els protagonistes i l’espectador. Un estrès que, salvant les distàncies, recorda els conflictes d’alguna temporada de la sèrie 24. No hi ha desnivells entre la producció, la interpretació, els diàlegs, la direcció i els guions, més clàssics que convencionals. Això converteix La unidad en un altre exemple que, com deia la vella propaganda preprocés, “la feina ben feta no té fronteres”.

ALTERNATIVA. Per compensar les tensions de La unidad, un tractament de xoc: encadenar (o alternar) les tres sèries gastronòmiques que (re)emet La 2. Primera: Las recetas de Julie, un recorregut per la França golafre amb moments desiguals i visites tan lluminoses com la de la Camarga. Segona: Jamie cocina en Italia, que combina l’expansiva personalitat del cuiner Jamie Oliver (per sort acompanyat per Gennaro Contaldo) amb visites memorables a cuineres populars italianes. Tercera: El festín de las islas mediterráneas de Ottolengui, un viatge paradisíac del xef israelià Yotam Ottolengui per illes com Còrsega, Creta o Mallorca. Contra la hipertensió del present i les múltiples allaus d’inquietud i d’angoixa, aquests tres programes –gràcies, La 2!– són un analgèsic.

ERROR. Cada vegada és més habitual a les ràdios: parlar de continguts visuals (la plaga dels vídeos virals!) i comentar-los com si els oients estiguéssim majoritàriament connectats a pantalles d’ordinador o de mòbil. És una dependència submisa de la ràdio a la televisió i les xarxes. Una submissió que no es veu corresposta per l’interès de les teles i les xarxes socials pels continguts radiofònics. De vegades pot ser un recurs per explicar l’actualitat que, ben traduït al llenguatge radiofònic, funciona i aporta. Però quan crea una bombolla a l’estudi que exclou els oients que, amb fidelitat paleolítica, escoltem la ràdio de manera convencional (o sigui: per la ràdio), és exasperant.