Els beneits del paper higiènic

La felicitat no és mai completa, i menys en aquests temps, en què cada dia que comença sembla que el món s’acaba. Només faltava per espantarnos una miqueta més que Biden donés carta de credibilitat al possible ús d’armes químiques per part de Putin. I penso que els Estats Units ja poden tenir la resposta preparada si l’àcrata prem el botó vermell. Si hi ha bomba química enmig del deliri de la guerra, val més que ningú no miri amunt, com els de la pel·lícula de Netflix, i que els que ara mateix estem fora de perill creuem els dits perquè el final dels dies ens agafi de gresca, no a l’oficina.

Deia que la felicitat total és inabastable sempre, fins i tot quan consisteix a sumar petites alegries. Una petita alegria hauria estat que l’acord de matinada dels transportistes amb el Govern espanyol, el mateix Govern que exaspera per la seva lentitud a l’hora de prendre decisions, hagués conclòs totes les aturades en la cadena de subministrament. El pacte es va forjar finalment, però no amb tots: se’n va despenjar aquell sector minoritari del transport de què tant es parla i tan malament, i sense novetat quan tanquem aquest article.

Tot l’anterior ve a tomb per les neveres de les cases. M’explico: que aquests transportistes mantinguin la seva extorsió està malament, però no amenaça de buidar els rebosts i els frigorífics. Més que res perquè aquesta amenaça ha planat en l’ambient sense passar a la realitat. Pot ser que faltin productes determinats a lineals de supermercats, encara que ni en tots ni a tot ar

Als súpers hi ha de tot: si hi falta algun producte és per l’acaparament que fan alguns absurdament

reu. A la gran majoria dels comerços hi ha de tot i en quantitat. Servidora creu que en aquesta crisi hi ha hagut un interès a generar caos, sobretot per assenyalar el Govern central. I el caos desencadena la histèria. Ho vam veure amb la covid. Com a éssers humans, la por ens percudeix. A còpia de passar per la tele una i altra vegada les mateixes quatre imatges de prestatgeries buides o de publicar-les amb idèntica intensitat a les xarxes socials, s’ha creat una alarma que no era tal, i alguns han caigut de morros a la trampa.

Així s’ha activat tot un clàssic de l’apocalipsi de la temporada: l’efecte paper higiènic. Li va tocar a l’oli de gira-sol per Ucraïna, i ara, a la llet, els iogurts i l’arròs. No falta producte per culpa dels transportistes, sinó perquè hi ha ciutadans que n’han fet provisió sense motiu, ja que les grans cadenes de distribució han negat el desproveïment. Per tant, el que suposa més amenaça és alguna gent, tant que es demana a la població que aquest cap de setmana controli l’ansietat acumuladora. Més que per com farà pujar els preus que per la disponibilitat de productes. No siguem beneits, que la inflació és al 7,4%, i puja.

Per què hi ha qui perd la raó tan estúpidament? Els psicòlegs parlen d’egoisme en la nostra societat de l’opulència. Alguns individus no entenen que el seu comportament actua en perjudici de tots. Si el meu avi, que va passar una guerra i una postguerra, encara visqués, els fotria un parell d’hòsties.