Una gran dama del teatre espanyol

Va ser la primera actriu a rebre el premi Memorial Margarita Xirgu (1973) per la seva interpretació de la Benina a l’obra “Misericordia”, de Benito Pérez Galdós, un guardó que des d’aleshores ha recaigut també en altres grans artistes de renom de l’escena espanyola i catalana. L’últim acte de la vida de María Fernanda de Ocón es va tancar aquesta setmana, als 85 anys d’edat, a la casa dels seus nebots a Gualba, on acostumava a passar les vacances.

El nom real de María Fernanda de Ocón era María de los Desamparados Conejos Gómez. La seva professora de declamació i cant, la també extraordinària actriu Carmen Seco, va ser qui la va rebatejar amb el nom artístic als 15 anys d’edat, quan pràcticament va començar la seva reeixida carrera teatral al Teatre Espanyol Universitari. Va viure nou anys a Barcelona i va marxar després a Madrid per estudiar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Va viure entre Madrid i València, on era extremadament popular.

Tota la vida de Maria Fernanda d’Ocon ha estat estretament vinculada al teatre, i n’ha estat una mestra i referent indiscutible. Ha protagonitzat infinites obres de teatre al llarg de la seva trajectòria, a gairebé tots escenaris d’Espanya, amb enorme èxit de crítica i de públic. Ha tingut una enorme versatilitat i capacitat d’actuació, ja que ha interpretat tant obres de teatre clàssic com de contemporani o musical, i d’autors tan diversos, entre molts d’altres, com Calderón, Brecht, Becket, Anouil, Arniches, Casona. Cómico, Miguel Miura, Alfonso Paso o Pérez Galdós.

Ha estat una dona extraordinàriament alegre, dinàmica, emprenedora i molt positiva. Repetia en públic que li hauria agradat ser mare de família i tenir molts fills, però només es va casar amb el teatre.

Als vint anys ja havia format la seva pròpia companyia de teatre amb el seu marit, Mario Antolín. Amb la companyia Teatro Lara de Rafael Rivelles, va debutar professionalment i va recórrer Espanya amb l’obra “Maribel y la extraña familia” de Miguel Mihura. Als 29 anys ja va passar a ser la primera actriu del Teatre Nacional María Guerrero i ho va ser deu anys.

Ha estat una dona que ha viscut per i per al teatre. La seva gran professionalitat i talent ha estat reconeguda amb força distincions i premis. La llista és llarga: premi Mayte de Teatre (1972), premi Nacional de Teatre (dues vegades), premi Miguel Mihura (dues vegades més, el 1988 i 2001); medalla al Mèrit de les Belles Arts (2015); premi Ercilla i premi Patio de Comedias del Festival Nacional de Teatre i Titelles de Torrala de Calatrava (Ciudad Real), on té un museu dedicat, a part del premi Margarita Xirgu suara esmentat. L’ajuntament de València, el 2003, la va declarar filla predilecta de la ciutat...

El cinema no la va atreure gaire. La prova és que només va rodar nou pel·lícules al llarg de la seva vida. La primera va ser “El alcalde de Zalamea”, el 1954, i “Caminos de yeso” (1988) va ser una de les últimes, per les quals va ser nominada com a millor actriu protagonista als Premis Goya el 1988. María Fernanda de Ocón, en canvi, està considerada com una de les pioneres de la televisió. La seva cara va ser habitual a la pantalla de TVE al cap de pocs mesos d’haver-se inaugurat. Va participar en força es

Va ser una dona que va viure per i per al teatre, amb només unes breus incursions al món del cinema

pais dramàtics, com ara “Teatro de siempre” o “Estudio 1” i, a més, va protagonitzar una de les primeres sèries televisives del país, “Los Tele-Rodríguez”, amb el seu marit. Una de les seves últimes intervencions es va produir el 2001 a la sèrie “Dime que me quieres” d’Antena 3. Però sens dubte, com hem dit, va viure per i per al teatre. Una de les grans dames de l’escena espanyola ja no trepitjarà més els escenaris. Descansi en pau.

BaB