La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’art d’encomanar emocions
Santiago Auserón va estrenar en proximitat i complicitat el seu flamant àlbum ‘Libertad’ al Teatre Romea
Va ser una espècie de prova pilot en aquestes latituds el que Santiago Auserón va fer ahir al migdia: estrenar el seu flamant àlbum Libertad en directe i a través de l’univers digital. Tal com es va explicar fa uns dies en aquestes mateixes pàgines, es tractava d’oferir un concert físic en escenari físic i davant una reduïda audiència física... per arribar al públic global via streaming a partir del web de La Vanguardia.
La idea es va materialitzar gràcies a la complicitat d’uns quants actors del teixit cultural, com ara Àfora-Focus/Fundació Romea, La Vanguardia i La Huella Sonora –oficina de producció artística d’Auserón. Amb ells, l’emissora de ràdio mexicana Reactor. I el públic triat va complir, va exhaurir les localitats gratuïtes posades en circulació, que van girar entorn de les 100-120. També hi havia uns quants aficionats a l’escenari flanquejat als executants, en privilegiada proximitat.
Bé, de fet, privilegiat ho va ser tothom qui hi era present, per diverses raons: assistir en primícia real a les noves cançons originals compostes per Auserón, rocker i ideòleg clau de les músiques d’aquest país; fer-ho en unes condicions ambientals immillorables per sentir la música en tota la seva proximitat, carnositat i aparent senzillesa; i comprovar i gaudir d’un elenc d’instrumentistes i músics de primeríssim rang.
Les coses com són, i és que el nostre protagonista va mostrar als 67 anys un atractiu visual i conceptual que no per ser conegut deixa de ser destacable. La seva vital joventut continua manant tot i l’avenç del rellotge biològic, una mica destacable entre col·legues de la seva generació i també entre part dels bregats assistents d’ahir. A més, el seu domini de les taules i la seva dialèctica verbal, a més, van tornar a demostrar-se eficaces armes per fer-se amb un públic que venia més que predisposat. I la seva interpretació dels inèdits temes fins llavors va ser gratificant i, sobretot, una manera de mostrar-lo com un polivalent alquimista sobre l’escenari.
Libertad és disc de rabent composició i més laboriosa elaboració, amb un contingut que compta amb l’íntima participació de la Banda de Juan Perro. Íntima, intensa i determinant. Un quintet de músics bàsicament de jazz, que va ser organitzat pel guitarrista Joan Vinyals, músic i instrumentista formidable, a més de peça clau en la gènesi i plasmació del projecte. I mort fa unes setmanes a causa de la covid. De fet, apareix als crèdits de l’àlbum publicat ahir. Auserón el va recordar quan va acabar la interpretació de les deu cançons de l’àlbum, al moment de presentar la seva “família musical”: “Joan em va ajudar a donar credibilitat al projecte i no li estaré mai prou agraït”, va dir, per a continuació mirar cap al cel, bé, cap al sostre del Romea. Però ja s’entén la intenció.
La sessió estrictament musical no va arribar a l’hora, i va començar amb alguna descompensació sonora en la seva veu, sobretot quan va acostar-se i allunyar-se del micròfon. Dins de l’amalgama estilística en què va navegar, com a blues, ritmes llatins o jazz, va ser als temes d’actitud més rockera on la cosa va ser més sucosa i va semblar que se sentia més íntimament, com La ley del camino i, sobretot, Extraños deseos, on el trompetista David Pastor –“el vendaval de Llevant” segons Auserón– va ser especialment enlluernador. Però seria injust no esmentar els seus formidables companys: la guitarra de Vicenç Solsona, que va resoldre amb art brillant i concís la substitució de Vinyals; el baix elèctric d’Isaac Coll; la bateria de Pere Foved, i els saxos i clarinets de Gabriel Amargant. I també les guitarres del mateix Auserón. ●
Va desgranar els deu temes de l’àlbum acompanyat per una impressionant Banda de Juan Perro