La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan ajudar en un camp de refugiats pot ser frustrant
Nely Reguera porta al Festival de Màlaga ‘La voluntaria’
La Marisa (Carmen Machi) és una doctora jubilada sense lligams familiars que se’n va com a voluntària a un camp de refugiats grec. Es defensa amb l’anglès i no té gaire experiència a tractar amb nens, “però sí amb gent que ho ha passat malament”. Allà es dedica en cos i ànima a fer activitats amb els més petits, a abraçarlos, però l’encarregada de l’oenagé la frena perquè “hi ha unes normes que s’han de seguir”.
La dona, que no entén gaire quin és el seu paper en aquell lloc, no pot evitar tenir cura de l’Ahmed, un nen de 8 anys sirià sense família amb qui establirà una relació que la portarà a explorar els límits entre l’amor i la necessitat de sentir-se útil. Aquesta és la trama que construeix Nely Reguera a La voluntaria, amb què competeix per primera vegada a la secció oficial d’un Festival de Màlaga tenyit de taronja que avui brindarà un palmarès on Cinco lobitos sona com la gran preferida.
La premissa de la pel·lícula sorgeix de la pròpia experiència de la directora barcelonina com a voluntària el 2016 en un camp de refugiats situat al nord de Grècia, “just després de l’acord amb Turquia que Europa tanqués les fronteres; molta gent es va quedar encallada”. Reguera va anar amb unes amigues a col·laborar a l’escola, i també va aprofitar per fer un curtmetratge amb alguns adolescents. “Em va impactar molt tot, i tenia la sensació de no saber realment què hi feia, allà”, explica. D’altra banda, una persona molt pròxima es va jubilar, i “tenia ganes d’explorar com es pot sentir una dona molt vocacional que no té la relació amb els seus fills que li agradaria tenir i, d’un dia per l’altre, passa de ser una professional competent al bagul dels oblidats”.
L’autora de María (y los demás) creu que la Marisa “pot tenir molt bones intencions amb l’Ahmed, però tot el que fa està condicionat per com està ella, que té la seva pròpia crisi i un buit molt gran que vol omplir. Les nostres mancances afecten la manera com ens comportem amb els altres, sigui en un camp de refugiats o a la ciutat”. Machi desplega el seu talent, i és formidable en un personatge “que pot resultar incòmode, perquè, malgrat que és afectuosa, no li agraden gaire les normes, i el que m’agradava d’ella és la capacitat de ser propera”. Ho és, i molt. ●