La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La falta d’equitat en la indústria ja no és acceptable”
Jane Campion Candidata per ‘El poder del perro’
El 1993 va guanyar l’Oscar al millor guió per El piano, però va perdre com a millor directora en el que va ser la segona candidatura d’una dona en aquesta categoria dècades després de Lina Wertmüller. Amb El poder del perro,
Jane Campion ha concretat un altre rècord, ser la primera a repetir nominació en aquesta categoria. El que és diferent aquest cop és que els pronòstics l’afavoreixen, i tot sembla indicar que serà la tercera dona en la història dels Oscars que serà consagrada com a millor directora després de Kathryn Bigelow i Chloé Zhao. La neozelandesa també competeix pel millor guió, i en la seva condició de productora es podria emportar una tercera estatueta per la millor pel·lícula.
Aquests 28 anys que han passat entre una candidatura i l’altra les coses han canviat per a les dones al cinema?
Quan vaig començar a fer pel·lícules vaig patir moltes agressions de tècnics que no suportaven que una dona jove els digués què havien de fer. No m’ha tornat a passar, però va ser molt agressiu, fins i tot cruel. Vaja, que ha estat difícil. No hi ha prou dones a la indústria en general, ni tan sols entre els crítics. Tampoc no hi ajuda aquesta actitud de caritat cap a les realitzadores. De tota manera, els últims tres o quatre anys això ja ha anat canviant. Ja no s’ha de donar una feina a una dona per caritat. La falta d’equitat a la indústria del cinema ja no és acceptable, i molts busquen dones a qui puguin promoure i donar suport. Hi ha un consens que hi ha d’haver més veus femenines. Però continua sent difícil. Soc l’única que competeix com a directora.
Què la va atreure d’El poder del perro?
Em va interessar el retrat que va fer d’aquest home Thomas Savage a la seva novel·la. Primer el mostra com un fanfarró terrible i després et vas adonant que aquesta demostració de fortalesa és una façana. El presenta d’una manera molt complexa, de manera que, de fet, la història, amb aquest quartet increïble de personatges, tracta sobre la naturalesa de la humanitat.
És la primera vegada a la seva carrera que el seu protagonista és un home...
Tot i això, jo no crec que marqui una gran diferència que jo sigui dona. Tolstoi sempre escrivia sobre personatges femenins. Al principi de la meva carrera hi havia tan poques dones directores i guionistes que vaig sentir que tenia el compromís d’explicar històries femenines. Gràcies al #MeToo i a tantes dones que ara estan destapant històries sorprenents, vaig sentir la llibertat d’explicar qualsevol història que m’enamorés. ●
Discriminació “Quan vaig començar a fer pel·lícules vaig patir moltes agressions dels tècnics”
Compromís “Gràcies al #MeToo vaig sentir la llibertat de poder explicar qualsevol història”