El cosí pesat i la selecció espanyola

Els partits amistosos de les seleccions són com els dinars d’empresa amb la gent que t’avorreix. Un sense remei. Una visita inoportuna d’un familiar llunyà a qui cal obrir-li la porta encara sabent que és més pesat que el plom. Somriure-li i preguntar-li què se li ofereix, mentre es remuga cap a dins el desig de no oferir-li res en absolut. La majoria de les vegades l’intrús inesperat no té cap objectiu, tret del de fer-te perdre el temps. Exactament així són els amistosos dels equips patris.

No cregui el lector que això té a veure amb una animadversió particular cap a la roja nascuda de motivacions ideològiques que cregueu que endevineu. Els trets no van per aquí. L’efecte és exactament el mateix amb la patxanga de festa major que es marca de tant en tant la selecció catalana. És la idea de l’amistós per si mateix, cosa que provoca aquest exabrupte. No l’escut i el color de la samarreta dels que corren per la gespa. Ara bé, si a més el contrincant és Albània es fa més veritat encara que la màxima expectació que pot sentir-se és la mateixa que la gent sana i racional experimenta davant un plat a vessar de quinoa o davant una copa plena fins dalt d’aquell verí líquid que empresaris malvats i desaprensius comercialitzen com a vi sense alcohol.

Siguem seriosos. Allò de la tornada de la selecció a Barcelona té tots els aires d’una innocent estafa. Una cosa així com la tornada d’ABBA en forma d’holograma o referir-se als premis Goya com un equivalent dels Oscar en territori nacional. Si jugar contra aquest equip és una tornada a casa que mereix tant guirigall, jo explicaré a partir d’ara que no aconsegueixo trepitjar el carrer sense que em confonguin amb Brad Pitt.

Les trompetes i xarangues que s’han posat a sonar perquè la roja jugui un partit d’aquesta categoria a l’RCDE Stadium emeten un so més polític que esportiu. Que si el drama èpic del procés l’impossibilitava, que si l’ambient no era l’oportú, que ara sí perquè les aigües han tornat al seu curs. Tanta crònica parlamentària sobre la selecció a Barcelona sembla que hagi de convertir el partit contra els albanesos en una readaptació de Evasió o victòria. Atents, doncs, a les evolucions com a porter de Rocky Balboa si per un casual es xiula penal.

Que la selecció jugui a Barcelona, a Cornellà per als perepunyetes, sempre serà una excel·lent notícia per als que gaudim del futbol. Només que el conte xinès de l’heroïcitat de la Federació Espanyola per haver-ho fet possible després de 18 anys s’ha de reservar per quan sigui que es programi un partit de debò. Mentrestant, a comprar unes cerveses, que aquesta tarda trucarà a la porta el cosí pesat i amb alguna cosa de beure caldrà obsequiar-lo.