Cinema a la fresca

Luis Enrique s’ha fet instal·lar una pantalla gegant als entrenaments per tal de poder mostrar i corregir in situ els moviments dels seus jugadors damunt del terreny de joc. Dijous, el compte de Twitter de la selecció espanyola va publicar unes imatges on es veia l’asturià, damunt la gespa, fent ús d’aquesta pantallota. “Vosaltres voleu tenir opcions de guanyar el Mundial?”, els preguntava després de mostrar-los un replegament defensiu no gaire entusiasta, en un dia de partit. “Voleu tenir-ne, de veritat? No hi ha una jugada de regal: ni una de pressió, ni una de tornada. Ni una!”, va acabar cridant.

Luis Buxeres, l’enviat de La Vanguardia a Las Rozas, on els espanyols fan la preparació, apuntava dijous en aquestes pàgines que l’actual entrenador del Bayern de Munic, Julian Nagelsmann, havia fet ús d’aquest mateix recurs quan entrenava el Hoffenheim. Saber transmetre als jugadors el que n’esperes és la feina bàsica d’un entrenador. Però sempre m’ha fascinat l’interès i la preocupació que manifesten molts d’ells, sovint els més bons, per fer-ho de la millor manera. I això sempre vol dir, si m’ho permeteu, que aquesta sigui certa, clara i breu. És a dir, que el missatge sigui pertinent, molt fàcil d’entendre i tan concís com sigui possible. Tots ells compten que el futbolista amb qui han de tractar, pel simple fet que juga en un equip de l’elit –imagineu en una selecció nacional–, oferirà una certa resistència a l’alliçonament setciències, ja no diguem a la xerrameca buida o a la pompositat mestretites

Luis Enrique s’ha fet instal·lar una pantalla gegant al camp d’entrenament

dels entrenadors d’altres èpoques. Però, esclar, també assumeixen que avui dia al jovent s’hi accedeix abans a través d’imatges a la pantalla, encara que posin en evidència els seus errors, que no d’un discurs inflamat.

Tanmateix, i més enllà de tot això, crec que l’espectacularitat del recurs que empra Luis Enrique parteix d’una humilitat fonamental: sap que, en realitat, per capturar l’atenció d’aquesta colla de superdotats, per transmetre’ls allò fonamental que els ha de dir, disposa d’un temps molt limitat i competeix amb una col·lecció d’estímuls gairebé insuperables. A qui us escoltaríeu vosaltres, amb a penes vint anys d’edat, una salut de ferro i un compte corrent sense límit? M’ha sigut molt difícil evitar de pensar quin ús en faria jo, d’aquesta mateixa pantalla, instal·lada tot al llarg de la paret del passadís de casa, si pogués anar recuperant imatges d’arxiu del passat recent, ara dels meus fills, que ho deixen tot de qualsevol manera, o de la meva dona, que sé que a les nits assalta furtivament la cuina... Però esclar, també sospito que l’enginy se’m giraria aviat en contra. Millor que es quedi a Las Rozas.