La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La millor medalla: la família”
“Vaig fer el documental per aplanar el camí a les mares esportistes”, diu Ona Carbonell, estrella de la sincro
Diu Ona Carbonell (31):
–L’any passat, el dels Jocs de Tòquio, de vegades em sentia mala mare, mala esportista i mala companya.
–Tot això? Tan dolent és compaginar la maternitat i l’esport d’elit? –li pregunto.
–Mala mare, perquè no sempre estava amb el meu fill. Mala esportista, perquè de vegades era l’aigua i pensava en en Kai: ‘Deu tenir febre, deu haver dormit malament?’. I mala companya, perquè no sempre podia donar el millor exemple. Havia estat un repte moral, humà i mental.
(en Kai té un any i mig) Contemplo la seva figura, embarassada una altra vegada (Ona Carbonell està de gairebé sis mesos), i després li pregunto: –I ara? –Ara m’ho prendré amb molta més calma!
Ara, Ona Carbonell s’aferrarà als seus quatre mesos de baixa maternal i analitzarà amb tranquil·litat què fa a continuació, si es prepara o no per a París 2024.
(encara s’esperen coses d’ella: és una meravellosa especialista de la natació artística, té dos podis olímpics i desenes de medalles mundials)
–Pensar-hi ja em provoca una mica de taquicàrdia. No toca. Em toca donar a llum i gaudir d’un postpart normal.
(...)
De l’anterior postpart, del d’en Kai, ens parla al seu documental, Ona Carbonell: Començar de nou, obra de Rakuten TV. Ens parla de les aventures i les desventures al seu recorregut cap a Tòquio 2020, documental que ja d’ha vist a cinquanta països i que s’ha traduït a set idiomes.
–Ho havia d’explicar –em diu Ona Carbonell.
I ens asseiem a la cafeteria del CAR de Sant Cugat, en un matí gris de la primavera, fa tot just sis dies, i es tapa el cabell amb una gorra i el rostre amb una mascareta, i li demano:
–I per què ho havia d’explicar? –Perquè cal aplanar el camí a les mares esportistes que venen darrere. Aquest tema ja no ha de ser tabú. Hi ha d’haver més ajuts i cal visibilitzar els problemes: no s’ha de renunciar a una cosa o a l’altra.
–Tan malament li posen? –M’hauria agradat ser mare abans. I no ho vaig ser per por. Em preguntava: ‘Hauré de renunciar a la meva vida?’. Ho deixem tot per intentar ser les millors del món! I això que soc una privilegiada, eh?
–Per què?
–Perquè tinc estabilitat econòmica, i ajuda familiar i a casa. En Pablo, la meva parella, ha renunciat a moltes coses. Viatjava amb mi i en Kai: la millor medalla és la família. Tots dos van venir a la concentració preolímpica a Lanzarote. Imagini’s l’escena: jo mateixa donant el pit a la piscina. Les companyes van ser supermadures, m’ajudaven en tot. I la Mayu (Mayuko Fujiki, la seleccionadora) només em va posar facilitats. De fet, havia estat ella la que em va proposar que accelerés la tornada per arribar a Tòquio.
–Tot això és ser una privilegiada?
–No totes han de ser mares necessàriament, però totes mereixen l’oportunitat de ser-ne. No pots tenir por de sentir-te sola o jutjada. Passa en molts àmbits, no només en l’esport. En les entrevistes de feina, a moltes dones els pregunten si pensen ser mares. I en l’esport, poques vegades et garanteixen que et guardaran la beca o els ajuts després del part. No coneix les històries d’Allyson Felix, d’Alex Morgan, de Serena Williams...?
–Esclar, esclar.
–Però la ment pot més. I a més, la situació va millorant. La Federació Espanyola de Futbol garanteix el sou de la futbolista embarassada i un any de contracte després del part. Però deixi’m dir-li una cosa.
–Digui’m.
“De vegades m’he sentit mala mare, mala esportista i mala companya: ser mare és un repte moral i mental”
–Abans de tenir el meu fill, anava a Google, escrivia “lactància i preparació física” i em sortien zero resultats.
–I ara?
–No ho he tornat a mirar.
–En Kai va fer l’any mentre vostè era als Jocs... –li comento.
–Ho vaig passar força malament, eh? I el dia del seu aniversari vaig plorar moltíssim. Però ho vaig passar pitjor les nits abans d’anar-me’n. I em va fer més mal encara haver de renunciar gairebé a la lactància per un repte esportiu. És una cosa primària, com donar el pit. Va veure el documental de Serena Williams? La van mig obligar a deixar de donar el pit perquè li van dir que la desgastaria i li provocaria problemes físics.