La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mitjans afins al Govern ucraïnès criden a boicotejar la Creu Roja
Crítiques per abandonar Mariúpol i emparar el “segrest” d’ucraïnesos
La visita dijous a Moscou del president del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), Peter Maurer, exdiplomàtic suís, ha originat una campanya des de mitjans afins al Govern ucraïnès en què es demana el boicot a l’organització. “Són uns col·laboracionistes. Al fundador de la Creu Roja, Henry Dunant, li cauria la cara de vergonya amb el que està passant”, assegura el diputat Dmitró Hurin, del partit Servidor del Poble, el del president Volodímir Zelenski.
La tempesta il·lustra la hipersensibilitat ucraïnesa respecte a les organitzacions o empreses estrangeres que no trenquen vincles amb Rússia, cas del Comitè Internacional de la Creu Roja, el president de la qual es va entrevistar a Moscou amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, després d’haver visitat Kíiv per desencallar el bloqueig dels corredors humanitaris.
Sota el títol “Crida ucraïnesa a boicotejar la Creu Roja”, l’influent portal informatiu Ukraïnska Pravda recull la indignació amb la Creu Roja. La primera queixa, generalitzada, és que Peter Maurer parlés de “conflicte” i no de “guerra”, cosa que es considera una forma suavitzada i pròxima a la terminologia del Kremlin (“operació militar”). “És una qüestió jurídica. Sempre fem servir el terme conflicte, d’acord amb el conveni de Ginebra”, argumenta María
Alcázar, directora de Cooperació Internacional de Creu Roja Espanyola (la secció ucraïnesa no ha respost a les trucades d’aquest diari).
“Aquesta guerra obliga a treure’s les màscares. Les organitzacions humanitàries no són vaques sagrades”, afirma Arsén Jumadilov, president de l’agència ucraïnesa del medicament i responsable de la compra farmacèutica. A parer seu, amb els fons que reben dels governs i el que fan sobre el terreny, “creen molt poc valor afegit; han perdut fa temps la seva brúixola moral”.
La Creu Roja d’Ucraïna ha aclarit que el seu marc és nacional i, per tant, ella i el CICR “són organitzacions diferents”.
Malgrat que això pugui recordar les tres negacions de Pere, també esmenten el compromís amb la “neutralitat” que guia l’organització.
Un valor essencial des de la fundació, a Ginebra el 1863, però que cada vegada costa més d’entendre entre opinions públiques polaritzades, molt polaritzades. “La neutralitat és un dels principis fonamentals de la Creu Roja. No s’ha de confondre amb indiferència. Si no respectem la neutralitat, és impossible tenir accés a les víctimes dels conflictes, del bàndol que siguin”, addueix Alcázar.
El gruix de les crítiques ucraïneses se centren en l’actuació de la Creu Roja a Mariúpol, el desastre humanitari més gran de la guerra.
Un manifest subscrit per desenes d’acadèmics, economistes, periodistes i altres professionals agraeix els “esforços fets pel CICR”, però insta que donin explicacions “sobre per què el seu equip va abandonar Mariúpol quan els atacs es van intensificar. Mariúpol pot constituir un genocidi. Poden dir-nos, sisplau, quines accions específiques van adoptar per prevenir-lo?”.
L’organització va abandonar la ciutat a mitjans de març, aprofitant els primers combois autoritzats a sortir.
“El nostre personal estava esgotat, i era impossible, reclosos en soterranis, que poguessin complir amb la seva missió”, assenyala l’esmentada portaveu espanyola. La tragèdia no s’atura. La Creu Roja no ha pogut rellevar els que van abandonar Mariúpol.
La fotografia del president del Comitè Internacional de la Creu Roja amb el ministre Lavrov a Moscou agreuja el ressentiment ucraïnès que Occident ajuda però no prou. El CICR ha recordat les xifres de la seva implicació a Ucraïna –mil tones d’ajuda humanitària o l’evacuació de 58.200 persones–, però la hipersensibilitat ucraïnesa és gran.
La petició del CICR a Moscou per poder obrir un centre d’assistència a Rostov del Don, en territori rus, ha exacerbat el malestar. Gairebé 230.000 ucraïnesos s’han refugiat a Rússia, molts sense consentiment (15.000 dels evacuats a Mariúpol, segons l’alcalde).
Kíiv parla de “segrestos” en massa, per la qual cosa un centre d’acolliment a Rostov blanquejaria la suposada atrocitat. “No col·laborem mai amb evacuacions forçoses”, assenyala María Alcázar. Mals temps per a la neutralitat. ●
Les dures crítiques de Kíiv a la Creu Roja comencen perquè anomena “conflicte” aquesta guerra