La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La victòria és poder salvar tantes vides com sigui possible”
Volodímir Zelinski President d’Ucraïna
El setmanari britànic va entrevistar el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, al seu búnquer de Kíiv. Aquest és un extracte editat de l’entrevista.
Vostè és actor i president. Han començat a anomenar-lo el Churchill del segle XXI. El canvi és extraordinari.
Aquests canvis ja van tenir lloca a Ucraïna quan em van elegir. Van veure que tenia una posició sincera en tot. Has de ser sincer perquè la gent et cregui. Has de ser tu mateix. Després d’haver ensenyat qui ets, potser la gent t’estima més que abans, perquè veuen que no ets tan fort o que de vegades ets lent. No menteixis mai i ensenya sempre a la gent qui ets de debò. I és important no fer veure que ets millor del que ets en realitat.
Sempre ha tingut la capacitat de ser tan valent?
No es tracta de ser valent. Cap de nosaltres no estava preparat per a la guerra abans de començar.
Però ha canviat la seva manera de governar?
Sí, per descomptat. Vaig entendre fa molts mesos què passava. No es tracta només d’Ucraïna. Es tracta del món, dels polítics del món, i crec que en podrem parlar quan guanyem. Estic segur que guanyarem. Per això dic que no soc un heroi. Vaig entendre què passava.
Quan va començar la guerra, va fer un clic de sobte?
Ningú no entenia què calia fer quan va començar tot. Jo era a Kíiv, a casa, a la residència. Eren tres quarts i cinc de cinc del matí. Era amb la meva dona i els meus fills. Emvandespertar.Emvandirque hi havia fortes explosions. Al cap d’un parell de minuts vaig rebre el senyal que ens atacaven amb coets. No sabien què passava.
Creu que tenen cap possibilitat de guanyar?
Guanyarem sense cap dubte perquè aquesta casa nostra, la nostra terra, la nostra independència. És qüestió de temps.
Com és una victòria ucraïnesa?
La victòria és poder salvar el màxim nombre de vides possible. Sí, salvar tantes vides com sigui possible, perquè sense això res no tindria sentit. La nostra terra és important, sí, però en última instància només és territori. No sé quant durarà la guerra, però lluitarem fins a l’última ciutat que tinguem. I quan ensenyes com s’ha de comportar Ucraïna, tu també t’has de comportar com correspon. Calia decidir si ens quedàvem o ens n’anàvem. [La meva decisió de quedar-me] va ser el meu senyal a la gent sobre com havíem de contestar a l’atac. Es tracta de com va començar la guerra i com s’acabarà. I s’acabarà amb nosaltres aquí, defensant.
Necessiten més ajuda per guanyar? I si és així, de quina mena?
El primer és que es posin al nostre lloc i actuïn preventivament, no pas quan la situació s’ha complicat. És una cosa que concerneix els nostres països associats. Aquí estem parlant de sancions. Estic convençut que si s’haguessin imposat abans sancions més dures, no hi hauria hagut un atac rus a gran escala.
Vol dir que no hauria passat? Hauria estat a una altra escala i sense l’ajuda de Bielorússia, i ens hauria donat més temps. A Bielorússia se li hauria ensenyat què podia passar si s’haguessin adoptat sancions preventives contra les empreses russes, les exportacions de petroli i gas, etcètera. Les sancions preventives haurien donat més temps a l’exèrcit ucraïnès per preparar-se davant una altra invasió russa. Què no s’ha fet? No han completat les sancions sobre la desconnexió del sistema bancari Swift molts bancs no han estat desconnectats. S’han pres mesures molt importants per donar-nos suport, però el banc central de Rússia no ha estat desconnectat. Imposar un embargament a les exportacions russes de petroli i gas. Totes aquestes sancions són incompletes. S’hi ha amenaçat, però encara no s’han aplicat. Ara sentim que la decisió depèn de si Rússia llança o no llança contra nosaltres un atac químic. No és aquest, l’enfocament correcte. No som conillets d’índies amb qui calgui experimentar.
Quan vostè demanava més armes, el president francès, Emmanuel Macron, va dir que armes com els tancs constituïen una línia vermella que no podien traspassar. Per què?
Perquè tenen por de Rússia.
Senzillament. I els que ho diuen primer són els primers que tenen por.
Boris Johnson s’ha mostrat més disposat a enviar armes.
Sí. La veritat, Johnson és el dirigent que ajuda més. Els dirigents dels països reaccionen en funció de com actuen els seus electors. En aquest cas, Johnson és un exemple.
Què és el que més volen d’Occident?
Avions, tancs i vehicles blindats de transport de tropes. No tenim tots els que necessitem. N’hem pres molts als russos. Funcionen. Crec que ahir vam aconseguir 12 o 17 tancs.
L’amoïna exhaurir el subministrament d’equipament militar?
Els russos tenen milers de vehicles militars, i n’arriben més i més, i no paren d’arribar-ne. Si fos possible fer una broma amb la situació diria que en algunes ciutats hi ha tants tancs que ja no se’n poden anar. Estan atrapats en embussos.
On?
Tenim el nostre poble de Txornobaivka, on hem bombardejat per desena vegada unitats militars russes. Els russos no s’adonen del que passa, es perden i tornen una vegada i una altra al mateix lloc.
Hi podria haver una pau duradora amb Putin?
No sé si el mateix Putin sap la resposta. Molts factors pesaran en la seva decisió. L’estabilitat a les regions on Rússia és present exercirà un paper i influirà en les seves decisions. La pregunta sobre com canviaran les relacions entre Rússia i Ucraïna arran del que ha passat és molt important. No tinc una resposta. És un problema molt gran.
Ha dit que es vol reunir amb Putin. Què li diria?
Moltes coses. Hem de parlar. Hem de parlar de coses concretes, de mesos concrets, potser d’anys, potser d’alguna cosa per decidir ara, potser parlar de si podem no arribar a una decisió i acordar no barallar-se per això. Aquesta és la meva filosofia. Femho tot pas a pas. Podem parlar de tot. Però no podem arribar a un acord sobre tot. Hem d’entendre que Ucraïna és la nostra terra. Ell ha d’entendre què passa, i nosaltres ens hem d’entendre, si això és possible. No es tracta de respecte, d’amor ni de cap altra cosa. No es tracta de sentiments. És una cosa molt concreta. Hi ha un problema i l’hem d’entendre de manera detallada i solucionar-lo.
Creu que Putin creu fonamentalment que Ucraïna no té dret a existir?
No crec que en la seva ment visualitzi la mateixa Ucraïna que veiem nosaltres. Ell veu Ucraïna com una part de la seva concepció del món, però això no es correspon amb el que ha passat els últims 30 anys. No crec que faci dues setmanes o sis mesos que Putin és dins un búnquer, sinó més aviat dues dècades. Ha estat aïllat en matèria d’informació, alimentat pel que li deia la seva camarilla. I, mentre ell era en aquest búnquer, Ucraïna ha canviat significativament.
Putin té una visió del segle XX d’un país del segle XXI.
Sí. Aquest és el seu problema.
Per vostè la “victòria” significa salvar tantes vides com sigui possible. Com es pot guanyar, salvar vides i alhora salvar el país?
Salvar tothom, defensar tots els interessos i alhora protegir la gent i no cedir territori és probablement una tasca impossible. Es tracta d’una elecció difícil, però de vegades existeixen les anomenades decisions “de principis”. Prenguem, per exemple, les ciutats: si les abandonéssim voluntàriament serien preses per Putin, que continuaria avançant, cada vegada més lluny, perquè té molta fam. El més important aquí no és que aquesta elecció sigui bona o dolenta per se. El més important és que la decisió es pren juntament amb la gent. La situació militar és difícil, però estem rebutjant els atacs. Els invasors ni tan sols ploren les seves pròpies baixes. És una cosa que no entenc. En un mes han mort uns 15.000 [soldats russos]. A Ucraïna parlem de la nostra guerra, que ha durat vuit anys. Vuit anys! En vuit anys hem perdut també 15.000 vides. I Rússia n’ha perdudes 15.000 en un mes! Està llançant els seus soldats com troncs a la caldera d’un tren. I ni tan sols els enterren. Els cadàvers queden abandonats als carrers. En diferents ciutats, als pobles, els nostres soldats diuen que és impossible respirar a causa de la pudor. És la fetor de la carn podrida. Un malson absolut. ●
Atac químic “No som conillets d’índies amb qui calgui experimentar”
Reunió amb Putin “Podem parlar de tot, però no podem arribar a un acord sobre tot”
15.000 vides en un mes “Rússia llança els seus soldats com troncs a la caldera d’un tren”