La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Alemanya dona suport absolutament al Midcat”
Wolfgang Dold Ambaixador d’Alemanya a Espanya
Sí”, respon taxativament l’ambaixador de la República Federal d’Alemanya a Espanya, Wolfgang Dold, quan La Vanguardia li pregunta si el seu país dona suport a la represa del gasoducte transfronterer Midcat, paralitzat fa tres anys. No és difícil veure en aquest sí una de les claus de l’acord de la setmana passada al Consell Europeu de Brussel·les, cimera en què Alemanya va acabar avalant un tracte d’excepció a Espanya i Portugal per a la fixació del preu de l’electricitat en les actuals circumstàncies, partint de la seva actual condició d’“illa energètica”. Alemanya vol tenir més connexions amb l’illa ibèrica i amb els territoris al sud: el nord de l’Àfrica i el seu gran potencial d’energia solar.
La primera pregunta per a Wolfgang Dold (Arlington, Virgínia, 1958) es refereix, tot i això, a un no alemany. La negativa a dissociar el preu del gas del mecanisme que fixa la tarifa elèctrica a escala europea, com a mesura general.
Per què aquesta negativa?
Creiem que cal anar molt amb compte amb les intervencions estatals al mercat. No creiem en una economia energètica planificada per l’Estat. No seria una bona solució a mitjà i llarg termini per als consumidors. El mercat continua sent el mecanisme adequat per fixar els preus i aconseguir les inversions de futur necessàries per accelerar la transició energètica. Necessitem la creativitat i la capacitat d’innovació de les empreses privades. Però hem tingut en consideració la situació particular d’Espanya i Portugal. I som conscients de l’efecte de l’augment dels preus en la societat espanyola. Crec que hem aconseguit una entesa justa per a tothom.
Els Estats Units demanen a Europa que deixi de comprar gas a Rússia per ajudar Ucraïna en la guerra. El president Joe Biden ho ha repetit fa uns dies a Brussel·les i a Varsòvia. Tot i això, Alemanya hi és reticent.
Creiem que un embargament immediat del gas i el petroli russos podria provocar considerables danys macroeconòmics al nostre país i a tot Europa. Danys econòmics i malestar social. No podem sancionar el cercle de poder rus amb mesures que ens perjudiquin més a nosaltres que al cercle de poder rus. Estem disminuint la dependència del gas rus. A Alemanya en un mes hem passat d’un 55% a un 40% i continuarem en aquesta línia. Hi ha altres països europeus que tampoc no poden prescindir del gas rus d’un dia per l’altre. Estem buscant alternatives i per això fan falta mitjans de transport. L’oferta dels Estats Units d’enviar més gas liquat a Europa sense cap dubte ens ajudarà, però calen infraestructures per rebre’l.
Tinc entès que Alemanya no té avui cap estació de regasificació.
No, no en tenim. N’hi ha dues en projecte al mar del Nord, però això necessita un temps.
La península Ibèrica té set plantes de regasificació: sis a Espanya i una a Portugal, però les connexions amb la xarxa europea són febles.
Creiem que la península Ibèrica ofereix una alternativa, creiem que pot ajudar la diversificació de les fonts de proveïment d’energia. En primer lloc per les connexions amb el nord de l’Àfrica, amb Algèria i també amb el Marroc. Espanya podria subministrar gas a la resta d’Europa, gas d’Algèria, gas dels Estats Units i d’altres procedències, si solucionéssim la connexió transfronterera. Espanya també podria emmagatzemar gas liquat procedent dels Estats Units per a la seva posterior redistribució a Europa per via marítima. [Experiència que s’iniciarà ben aviat des del port de Barcelona per enviar gas liquat a Itàlia.] A mitjà termini, Espanya podria tenir un paper important en el subministrament d’hidrogen verd, combustible que passaria a través dels gasoductes, amb poques modificacions tècniques.
Alemanya dona suport, per tant, a la represa del gasoducte transfronterer Midcat?
Sí. Absolutament.
Alemanya ha parlat amb França de la represa d’aquest gasoducte, al qual es va oposar ara fa tres anys?
Estem parlant amb França i amb Espanya sobre aquest afer.
Abans esmentava el nord de l’Àfrica. Els últims dies hi ha hagut novetats en aquest àmbit. Com es llegeix des d’Alemanya la normalització de relacions diplomàtiques entre el Marroc i Espanya? Com interpreten les reaccions que aquest pas ha provocat en la societat espanyola?
No em correspon valorar les decisions del Govern espanyol. El que em sembla interessant és que el Govern espanyol, igual com el Govern federal d’Alemanya, vulgui assolir per al Sàhara Occidental una solució mútuament acceptable en el marc de les Nacions Unides. Compartim plenament aquest enfocament.
Com s’ha observat des de Berlín la reacció adversa d’Algèria?
Cal subratllar que Algèria té un paper molt rellevant per contribuir a l’estabilització del veïnatge sud d’Europa, tan important per a tothom. És important per a Espanya i per a Itàlia. També per a Alemanya. Va ser important la participació d’Algèria en la conferència de Berlín per a l’estabilització de Líbia. Compartim amb Algèria el desig d’estabilitat a la regió per desenvolupar els nostres vincles.
Espanya millora les relacions amb el Marroc i fa enfadar Algèria. Alemanya acaba de tancar també una crisi diplomàtica amb el Marroc, sense que Algèria s’hagi enfadat. Itàlia truca a les portes d’Alger per obtenir més gas. França observa tots aquests moviments, després d’una crisi diplomàtica amb Algèria. No seria més raonable una política comuna europea amb els països del nord de l’Àfrica?
Sí, seria el desitjable. Cal aconseguir un punt de trobada europeu sobre el veïnatge sud. Els països del nord de l’Àfrica són importants per a Europa en molts àmbits, també en l’horitzó energètic, per exemple per a la producció d’hidrogen verd. Aquest potencial existeix i cal desenvolupar-lo.
Finalment, una qüestió espanyola de transcendència europea. Com es valora a Alemanya la decisió del Partit Popular de governar a la regió autònoma de Castella i Lleó amb l’extrema dreta?
No em correspon entrar en la política interior espanyola, però puc aportar algunes idees. A Alemanya tenim un cordó sanitari. Cap partit, sigui del color que sigui, comparteix govern amb l’extrema dreta. Correspondrà als espanyols, als votants espanyols, definir si volen al seu país un govern amb participació de la ultradreta. ●
Magrib “Compartim l’enfocament d’Espanya per trobar una solució al Sàhara”
Pactes PP-Vox “Correspondrà als espanyols definir si volen un govern amb la ultradreta”