La Vanguardia (Català-1ª edició)
Anticorrupció es queda amb la investigació al germà d’Ayuso
La junta de fiscals decideix finalment deixar-ne fora la Fiscalia Europea
La Fiscalia General va resoldre ahir el conflicte de competència sobre qui havia d’investigar els contractes adjudicats per la Comunitat de Madrid durant la pandèmia i que han esquitxat el germà de la presidenta Tomás Díaz Ayuso. Per unanimitat dels fiscals de sala que formen la junta de fiscals, es va decidir que ha de ser Anticorrupció qui s’encarregui d’aquest afer, en detriment de la Fiscalia Europa.
Tot i això, no es rebutja que la representació espanyola de la Fiscalia Europea faci les seves pròpies indagacions en la part que considera que es poguessin haver malversat fons europeus, com ja està fent. L’esborrany amb què treballava la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i que es va portar a debat a la junta és que la representant espanyola del Ministeri Públic a Europa, Concepció Sabadell, se centri en els fons europeus, mentre que Anticorrupció s’encarregui dels delictes d’àmbit estatal com ara tràfic d’influències, suborn, prevaricació o negociacions prohibides a funcionaris.
Ahir mateix, abans de la celebració de la junta, la Fiscalia Europea va emetre un comunicat en el qual advertia que té preferència per assumir la investigació perquè als contractes de mascaretes adjudicats en plena pandèmia es van utilitzar fons europeus i, per tant, és competència seva.
La setmana passada, la representant d’Espanya de la Fiscalia Europea, Concepción Sabadell – una de les fiscals que es va encarregar del cas Gürtel–, es va posar en contacte amb el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, per reclamar-li les diligències que té obertes sobre els contractes adjudicats pel Govern d’Isabel Díaz Ayuso i dels quals el seu germà hauria sortit beneficiat.
Tot i això, Luzón no estava disposat a lliurar les seves indagacions, iniciades arran de diverses
masculinitat de Smith i, ensordit per l’estridència de les xarxes socials, es pregunta si els partidaris d’aquest masclisme agressiu no són majoria.
L’altra lliçó dels Oscars: els vaticinis no coincideixen amb el desenllaç final. Tota l’energia invertida a sospesar pros i contres s’esvaeix. De manera que, com passa sovint a l’esport, les especulacions prèvies són una forma encoberta d’espera col·lectiva disfressada de rigor analític. Matèria primera per a les cases d’apostes, que juguen amb la incomprensible vanitat de creure que tenir raó és una virtut.
En política internacional, europea, espanyola i catalana, l’acumulació d’accidents susceptibles de ser vaticinats esfereeix. Les previsions econòmiques canvien a cada minut i la capacitat d’improvisar s’anteposa a la racionalitat i obliga a modificar l’estructura dels pactes. Avui és inevitable acumular contradiccions, probablement perquè les certeses i la coherència són un luxe que no ens podem permetre. A Catalunya, sorprèn fins a quin punt les inquietuds del Govern s’enquisten en misèries partidistes i desatenen –la culpa sempre és d’ Espanya, naturalment– les emergències acumulades. Fins i tot l’esforç raonable de buscar pactes per l’ensenyament lingüístic es criminalitza. ¿I la pandèmia? Entrem en una fase en què
A Catalunya, les inquietuds del Govern s’enquisten en misèries partidistes
cada contagiat haurà de gestionar els símptomes seguint una mena d’intuïció assembleària. Per si de cas, i tenint en compte que ni els premis els guanyen els favorits ni els conflictes evolucionen com preveien les versions oficials, no us tragueu la mascareta per protegir-vos de possibles agressions inesperades.