La política se la juga

Ala seva novel·la Corazón tan blanco, Javier Marías escriu que la veritable unitat de les parelles és el resultat de les paraules, però no tant de les que es diuen voluntàriament, sinó de les que no es callen sense que la voluntat hi intervingui. És a dir, que el que uneix els éssers humans és la sinceritat, el realisme i l’empatia. El que val per a les parelles hauria de valer per a la política.

El president Pedro Sánchez va anunciar ahir un pla de mesures per 16.000 milions en ajuts, retallades fiscals i crèdits. I va revelar la rebaixa de 20 cèntims en cada litre de carburant, que hauria de tornar la calma al sector del transport, que ha sortit al carrer amb tota la raó del món, però encoratjat per Vox, que aspira a ferse amb el carrer. Si Fraga com a ministre de l’Interior va cridar “la calle es mía”, els populistes intenten apo

Sánchez presenta el seu pla i demana als partits complicitat davant la crisi actual

derar-se’n per posar contra les cordes el Govern central. Santiago Abascal sap cap a on va, el que no queda tan clar és que els seus seguidors sàpiguen on els porta.

El pla de xoc del Govern d’Espanya intenta donar resposta als efectes indirectes de la guerra d’Ucraïna. Sánchez pensava fa dos mesos que, resolta la pandèmia i disposant dels fons europeus, l’Executiu arribaria a la meta electoral segur i reforçat. Però en política les alegries duren poc i la megalomania de Vladímir Putin ha canviat el panorama. I d’un dia per l’altre, la butaca del poder ha perdut el confort i ha passat a tenir la incomoditat de la cadira elèctrica.

Sánchez s’ha esforçat aquesta vegada a explicar a socis i adversaris la seva estratègia en tornar de Brussel·les, pensant que els acords del Consell de Ministres s’hauran de validar al Congrés. El president espanyol ha demanat unitat: “Què més ha de passar perquè responguem units? Què més ha de succeir per deixar de banda les picabaralles, els sectarismes i sumar forces?”.

La blasmada política mereix una oportunitat i els primers que ho han de creure han de ser els polítics que en viuen. Ens hi juguem massa aquesta vegada per no fer tots un esforç. Tant el Govern central com l’oposició. Per no fer el joc als populistes, per no empobrir el país i per demostrar que la política pot ser considerada un noble ofici. ●