Pla contra l’impacte de la guerra

El pla de xoc de resposta a la guerra que el president del Govern espanyol va presentar ahir, i que avui aprovarà el Consell de Ministres per enviar-lo al Congrés dels Diputats, arriba tard però finalment ha arribat, just el dia anunciat pel president Sánchez. És un conjunt de mesures de suport als ciutadans, els autònoms i els empresaris per ajudar-los a resistir el dur impacte econòmic que suposa el brutal increment dels costos de l’energia i el reflex que té en la inflació, que està a punt d’arribar al 10%.

El paquet de mesures que preveu el pla és clarament positiu i necessari. Té un cost fiscal directe estimat en 6.000 milions d’euros i una aportació de 10.000 milions més en nous crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial, així com en l’ajornament del pagament dels ja vigents. Potser hauria calgut més, però no menys. Analitzar-lo, debatre’l i proposar noves iniciatives, en cas que es consideri oportú, ara és feina dels grups parlamentaris. No serveix el mer rebuig ni la simple crítica. Tots han de posar l’espatlla per tirar endavant aquest pla tan aviat com sigui possible. La situació social i econòmica de molts ciutadans i empreses és desesperada.

A les vagues i les protestes d’aquests dies ha aflorat amb tota la cruesa un problema enquistat des de fa anys a les xarxes espanyoles de comercialització: l’excessiva pressió dels intermediaris i les grans cadenes de compra sobre els treballadors autònoms de base, siguin agricultors, pescadors o transportistes, que fa que es vegin obligats a vendre els seus productes o serveis per sota del preu de cost. Fins ara han sobreviscut, però ja han arribat al límit. Les subvencions i els ajuts directes que els ofereix el Govern central, que s’acosten als 2.000 milions d’euros, tot i que són elevats, serveixen només a curt termini. La solució de fons és el compliment efectiu de la llei de la Cadena Alimentària, recentment aprovada, que hauria d’impedir que els agricultors, els ramaders i els pescadors treballessin a pèrdua, i en una llei amb el mateix objectiu que el Govern espanyol els ofereix també als transportistes en aquest pla de xoc. Però aquesta solució s’hauria d’afrontar immediatament, perquè no es diluís en el temps, com temen els qui encara fan vaga.

El principal partit de l’oposició, ara liderat per Alberto Núñez Feijóo, ja ha dit que el pla és insuficient i reclama una baixada d’impostos. Això obre un debat econòmic de gran abast, ja que hi ha divergències sobre l’oportunitat d’una rebaixa fiscal general quan el país ha de fer front a una enorme despesa i endeutament públics. El Govern central, en certa manera, ja fa aquest ajust impositiu amb la subvenció de 15 cèntims d’euro en el preu de cada litre de gasolina o gasoil, que les petrolieres complementaran amb cinc cèntims més per a tots els ciutadans i no només els transportistes, així com amb l’ampliació del bo social elèctric a 600.000 noves famílies, l’augment del 15% de l’ingrés mínim vital, la pròrroga de la rebaixa impositiva vigent a la factura de la llum i l’extensió dels ERTO. L’altra mesura estrella del pla de xoc és la reforma del marc tarifari de l’electricitat, amb la fixació d’un límit màxim per al gas natural, per tal de rebaixar el rebut de la llum, que ha d’entrar en vigor abans d’un mes tan aviat com l’aprovi la Comissió Europea. Això és determinant, perquè l’increment dels costos de l’electricitat suposa el 40% de la nova inflació generada. Cal afegir-hi l’impuls a les energies renovables, la reducció dels beneficis caiguts del cel a les elèctriques i els ajuts a altres sectors necessitats.

En resum, com hem dit, un pla de xoc positiu i necessari, però caldrà veure si és suficient i, en cas contrari, reaccionar a temps per millorar-lo. ●

La petició d’unitat que fa Sánchez l’hauria de secundar l’oposició