Unitat com a resposta

Els ucraïnesos diuen que es podria esperar més de l’ajut d’Occident. I tenen raó. Els ucraïnesos diuen que a la guerra d’invasió que pateixen s’hi juga també la causa de la democràcia a Europa. I tenen raó. Els ucraïnesos acusen Europa que la seva ajuda està pensada per acollir els refugiats i atendre, limitadament, les víctimes de l’agressió de Putin, i no per fer possible que guanyin l’invasor. I tenen raó. Els ucraïnesos valoren que Biden digui que l’OTAN no tolerarà que ni un centímetre dels seus estats membres sigui agredit per Rússia, però lamenten que no se’ls deixi gaudir de la mateixa garantia. I tenen raó.

La llista podria seguir i, malgrat tot, cal dir que Europa està fent molts esforços i prenent moltes mesures per ajudar Ucraïna en aquesta guerra, que no té més fonament que el d’un imperialisme totalitari emparat en la repressió i en l’opressió. Però tots aquests esforços i mesures no poden ocultar que Europa ajuda certament Ucraïna, però finança el cost que per Rússia representa la seva guerra. Ajudem els refugiats, però ens neguem a prescindir del gas rus, que paguem per engreixar l’exèrcit de Putin. A Europa es vol la pau, però no es vol renunciar al gas que alimenta la calefacció dels ciutadans, la indústria i el transport. Tot té una justificació –potser–, però la realitat és que es vol la pau sense arriscar ni un mínim el benestar col·lectiu.

La situació és complexa. No és fàcil d’administrar. Però semblaria que ningú n’hauria de treure profit. Com a mínim s’hauria de reclamar una certa capacitat d’acord entre els europeus per tal de fer front a les conseqüències d’una guerra que també és la seva. Putin deu contemplar satisfet quan els europeus es

Per limitar el patiment no ens queda cap més remei que fer més Europa

divideixen a l’hora d’enfocar com combatre la seva guerra. Els estats discrepen entre ells i les societats de cada Estat viuen una forta conflictivitat l’origen de la qual és la guerra de Putin. Solidaritat, sí; però que no afecti les nostres economies particulars. Doncs així no serà fàcil.

La guerra ens imposa i ens imposarà sacrificis i entrebancs. Per superar-los seran necessaris grans acords; a nivell europeu i dins de cada Estat de la Unió. Si no es vol entendre així, ningú podrà discutir la legitimitat de les reivindicacions, però ningú podrà apel·lar a cap sentiment ni de solidaritat ni de comprensió sobre el verdader sentit de fer front a les pretensions de Putin. Perquè, en el fons, encara hi ha qui creu que Putin ataca Ucraïna perquè no li queda més remei! No es diu així de clar; la infàmia sempre és més subtil. Però encara n’hi ha que parlen de l’OTAN com a problema, no com a garantia! Doncs que ho demanin a Ucraïna! Putin l’envaeix perquè no vol que entri a l’OTAN. Però queda clar que no ho faria si Ucraïna hi estigués integrada!

Esclar que patirem! Però, precisament per limitar-ho o fins i tot evitar-ho, no ens queda més remei que fer més Europa, enfortir-la, obrir-la a nous compromisos, fer-nos nosaltres mateixos més solidaris. Enfortir el projecte, els valors que van determinar el naixement de la Unió. Tornar a recuperar la dimensió social del benestar com a objectiu per compartir. Serà difícil, però la pau bé s’ho val. I Europa es fa construint-se entre tots els estats, però també en cadascun d’ells. Europa reclama unitat, no només a la Unió, sinó dins de casa de cadascú. Una guerra no es guanya sense unitat. La divisió afebleix, alimenta el que ens ataca. D’una manera o d’una altra, ens estan atacant. Cal unir-se per fer-hi front.

Ho estem fent? No ho sembla. Ni sembla que preocupi gaire aconseguir-ho. En canvi, l’única via és la unitat com a resposta. ●