Catalunya i Espanya preparen noves mesures per fitxar científics de primer nivell

La Generalitat i el Govern central tenen a punt una bateria de mesures per atreure i retenir científics de primer nivell internacional, tant espanyols com d’altres països.

Aquestes mesures, que s’estan gestant des de fa mesos, inclouen un augment significatiu del pressupost destinat al personal investigador i es veuran reforçades per les futures lleis de la ciència espanyola i catalana que s’han d’aprovar aquest estiu.

Les noves mesures obeeixen a la constatació que els investigadors de primer nivell tenen una gran mobilitat entre països. De manera semblant als futbolistes d’elit, van allà on troben més bones condicions de treball, no només pel sou sinó també per la perspectiva de poder fer descobriments importants.

L’últim exemple d’aquesta mobilitat és el fitxatge per part de la biotec Altos Labs dels EUA, que busca els millors del món en biologia de l’envelliment i regeneració de teixits, de tres investigadors espanyols: Pura Muñoz Cánoves, de la UPF i el CNIC; Manuel Serrano, de l’IRB Barcelona; i María Abad, de l’institut VHIO.

A Catalunya, una de les mesures més importants previstes el 2022 és el reforç del programa Icrea, que permet contractar investigadors de qualsevol país i oferir-los condicions competitives. Aquest any es duplicarà el nombre d’investigadors sènior contractats, que augmentarà dels deu del 2021 a vint. Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca, recorda que “per cada euro que invertim a Icrea en captem set i, per cada contracte Icrea que signem, es creen contractes per a set persones”.

Els centres de recerca de Catalunya compten ara amb més de 250 investigadors Icrea sènior de 26 nacionalitats. A més, aquest any es potenciarà el programa Icrea Acadèmia dissenyat per a universitats, que passarà de 30 a 40 noves places anuals. També s’augmentarà el finançament de les beques Beatriu de Pinós destinades a investigadors postdoctorals que estan iniciant les seves carreres.

En conjunt, la Generalitat invertirà 292 milions d’euros en polítiques de recerca el 2022, cosa que representa un increment d’un 43% respecte al 2021. D’aquesta quantitat, 61,6 milions aniran destinats a programes per atreure i

Nous contractes, més inversió en R+D+I i les lleis de la ciència estatal i autonòmica protegiran el talent

retenir talent científic.

Però la mesura estrella de l’any serà l’aprovació de la llei de la Ciència, que blindarà la inversió pública en R+D en un 0,75% del PIB, donarà seguretat jurídica als centres d’investigació i protegirà el personal investigador. El Govern espera que la llei, que ja està en fase de tramitació parlamentària, s’aprovi al juliol.

També el Ministeri de Ciència i Innovació espera que la reforma de la llei estatal de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació s’aprovi al juliol. El nou text preveu, entre altres mesures, blindar la inversió pública en R+D+I, nous contractes indefinits i postdoctorals per al personal investigador, o la possibilitat de contractar científics consolidats amb sous competitius. El ministeri té previst aprovar, a més, un pla de retorn d’investigadors espanyols que treballen en altres països.

Al mercat laboral global de la investigació, Catalunya no pot competir “amb ofertes excepcionals com les d’Altos Labs”, constata Gómez Pallarès. “Però podem respondre captant talent jove de qualsevol lloc del món”. ●