La tragèdia de Hillsborough

La mort d’un ésser estimat és dolorosa. Perdre els pares en edat avançada és dur, tot i que pots agafar-te a la llei de vida. Però perdre algú de manera prematura, quan no toca en absolut, ha de ser molt colpidor. I més si t’oculten com va passar, si hi havia possibilitats d’haver-ho evitat i si a sobre insinuen que el mateix difunt va provocar la seva mort per irresponsabilitat. Aquest còctel explosiu d’emocions va caure sobre Anne Williams, una mare que va perdre el seu fill Kevin, de 15 anys, en la coneguda com la tragèdia de Hillsborough. Ara la seva història s’ha portat a la pantalla petita a Justícia ( Anne és el títol original), una commovedora minisèrie britànica de quatre episodis acabada d’estrenar a Filmin.

El 15 d’abril del 1989 a l’estadi de Hillsborough, a Sheffield, van morir 96 aficionats del Liverpool per una allau humana durant una semifinal de Copa contra el Nottingham Forest. L’Anne no va acceptar mai el veredicte de “mort accidental” amb què les autoritats van intentar tancar el desastre i va lluitar la resta de la vida per aconseguir justícia per a la memòria del seu fill. Juntament amb altres pares i familiars de les víctimes, van posar en marxa una llarga lluita judicial per esbrinar la veritat i que els responsables paguessin com a culpables pel dany causat.

La majoria de les víctimes van morir aixafades contra les tanques d’una tribuna davant la inoperància o impotència dels serveis de seguretat. Aquesta mare coratge estava convençuda que el seu fill havia mort 45 minuts més tard de l’hora determinada per l’informe oficial: un lapse de temps que li hauria permès sobreviure si hi hagués hagut l’auxili adequat. Però no va ser fins 23 anys després dels fets que una comissió d’investigació independent va resoldre que la policia era la responsable directa de la seguretat de l’estadi i, en conseqüència, la principal culpable de la tragèdia.

Va ser un moment molt emotiu per a l’Anne, com reflecteix la sèrie gràcies a l’excepcional treball de la protagonista, Maxine Peake. La seva interpretació de l’Anne ha estat elogiada fins i tot pels seus mateixos familiars, com la seva filla Sara, que ha arribat a dir que veient la Maxine sentia que veia la seva mare. La minisèrie serveix de bàlsam per a la injustícia comesa amb aquestes 96 víctimes, que van ser titllades de borratxes i d’haver provocat la tragèdia. “Estic farta que diguin que el meu fill era un hooligan; ell només va anar a veure un partit de futbol”, es queixa l’Anne a la sèrie. Justícia és d’aquelles sèries que et deixen un cert malestar al cos però que alhora et reconforta haver vist.