Guionista trasbalsat

a cosa venia de lluny. El 2016 Jada Pinkett Smith no va assistir a la gala dels Oscars, que en aquella ocasió presentava Chris Rock, com a protesta per la poca presència d’afroamericans als premis. En aquell moment la broma de l’humorista va ser: “Ella no és actriu de televisió? La Jada boicotejant l’Oscar és com jo boicotejant la roba interior de la Rihanna. No hi estava convidada”. Jutgeu vosaltres mateixos si l’acudit té gràcia o no en té. A la gala d’aquest any, Rock es va ficar amb el cap rapat de la dona de Will Smith, que té una malaltia que li causa la pèrdua de cabells. El marit, com a cavaller errant, va anar directe a l’escenari i va clavar una plantofada a mà oberta a Rock.

Confesso que no he entès mai per què a les gales s’han de destrossar els assistents. No hi ha cap necessitat, com no n’hi havia cap de fer un acudit sobre l’aspecte físic d’una dona al segle XXI. Tampoc no calia que un home pugés a “defensar” la seva dona a hòsties. Era tot tan boig que durant una bona estona molts vam pensar que tot estava preparat.

M’ho passo bé imaginant que tot el que va passar va ser

Dramaturga i guionista fruit de la ment d’un guionista trasbalsat. La cosa aniria més o menys així: al guionista li han encarregat que escrigui la gala dels Oscars. Perquè la ce

rimònia sigui amena decideix que vuit premis es donaran fora de la gala televisada. I, llavors, es comença a enfilar tot sol: “Primer posaré un acudit sobre una dona calba, després, el marit de la dona puja a l’escenari i clava una bona hòstia al presentador. I al cap de pocs minuts va i el paio guanya l’Oscar. Sí, sí, boníssim.

I llavors va i ell, amb totes les penques, fa un discurs heteropatriarcal exagerat i diu coses com ara que “en aquest moment de la meva vida, estic desconcertat pel que Déu m’està cridant a ser i a fer en aquest món” o “l’amor és així, et fa fer bogeries” i faré que, mentre diu tot això, plori com una magdalena. I quan acaba el parlament, la platea sencera es posa a aplaudir entusiasmada un discurs que és propi d’un maltractador de manual. I llavors, per rematar la nit, el premi a la millor pel·lícula se l’emporta un remake.

Malauradament, el que va passar diumenge és la trista realitat. I, des d’aleshores, no puc deixar de preguntar-me: si algú amb aquesta repercussió pública es comporta així en una gala que veuen milions d’espectadors arreu del món, com es deu comportar a casa seva? ●

Era tot tan boig que durant una bona estona molts ens vam pensar que estava preparat