La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jessica Chastain, Will Smith, Ariana DeBose i Troy Kotsur es consagren
Javier Bardem i Penélope Cruz van marxar del teatre Dolby sense estatueta
Les categories interpretatives no van oferir cap sorpresa en una nit en què Will Smith i Jessica Chastain van deixar sense opció la parella espanyola formada per Javier Bardem i Penélope Cruz, que estaven nominats per la seva tasca al capdavant de Ser los Ricardo, d’Aaron Sorkin, i Madres paralelas, de Pedro Almodóvar. Els actors dels Estats Units partien com a favorits a les apostes i tots dos van aconseguir el seu anhelat Oscar després de dues nominacions prèvies. Després d’intentar-ho amb Ali i En busca de la felicidad, l’expríncep de Bel-Air es va endur l’estatueta, poc després de clavar la polèmica bufetada a Chris Rock, per haver encarnat Richard Williams, el pare de les tennistes Venus i Serena a El método Williams, biopic de Reinaldo Marcus Green sobre l’home obcecat a convertir les filles en les millors jugadores de tennis a còpia de seguir un pla traçat minuciosament abans que les noies naixessin.
Una altra obsessió que es va materialitzar en triomf va ser la de la pèl-roja Chastain a Los ojos de Tammy Faye, una producció molt
Ppersonal que feia deu anys que intentava tirar endavant pel seu desig de fer justícia a la famosa telepredicadora evangelista dels setanta i vuitanta, Tammy Faye Baker, que sota un espès maquillatge repartia amor a través de la pantalla petita i va caure en desgràcia pels espolis financers del seu marit. La californiana Chastain, que ja va optar a l’estatueta per Criadas y señoras i La noche más oscura, va dedicar el seu discurs a les “persones que viuen soles i sense esperança”, perquè “el suïcidi és un gran problema als
Tres actors d’Oscar. Ariana De Bose, millor actriu de repartiment per l’ Anita de ‘West Side story’, somriu amb l’actor sord Troy
Kotsur, secundari per ‘CODA’, i Jessica Chastain, millor actriu per ‘Los ojos de Tammy Faye’. Will Smith no hi va ser present ser no havia tornat als cinemes des d’abans de la pandèmia.
Ningú no quedarà decebut. Ahir a la nit la pel·lícula de la nostra distribuïdora que aspirava a l’Oscar era la candidata per Bhutan a la pel·lícula de parla no anglesa, Lunana: a yak in the classroom, una categoria, per cert, que sol ser d’especial interès per als nostres cinemes, ja que és habitual que es tracti d’obres independents, no impulsades per les famoses plataformes.
Lamentablement, en aquesta categoria, tan important també per a les exportacions, no sol tenir gaire èxit el cinema espanyol, que des de fa anys, es queda fora a la primera de canvi. El nostre cinema és formidable, però ja són massa vegades fracassant en l’intent. Caldria revisar les normes i procediments de selecció de les pel·lícules, perquè alguna cosa no funciona.
I, com fan altres països, fer que la pel·lí
Estats Units” –la seva germana Juliet es va suïcidar el 2003 després d’anys abusant de les drogues–. I va nomenar la comunitat LGTBIQ en “temps difícils i de desolació”, ja que alguns “creuen que aquestes persones no tenen espai en la societat”. “Quan veig això, penso en Tammy Faye i com no es deixava endur per aquests sentiments, sinó per la compassió”, va dir sobre un personatge que ja li va reportar la Concha de Plata al festival de Sant Sebastià.
Sis dècades després que la porto-riquenya Rita Moreno s’alcés amb el reconeixement a la millor actriu de repartiment pel seu personatge d’Anita en el musical West Side Story, Steven Spielberg va brindar amb safata a l’afrollatina Ariana DeBose l’oportunitat de lluir-se amb el mateix personatge en el seu magnífic remake, que optava a set guardons. I la nova Anita, obertament queer, va pujar a l’escenari del teatre Dolby per dedicar unes paraules a aquells que en algun moment s’han sentit discriminats per la seva identitat sexual o de gènere. “T’ho prometo, hi ha un lloc per a nosaltres”, va sentenciar. L’alegria també va encomanar la cara de Troy Kotsur quan el van nomenar millor actor de repartiment pel seu carismàtic pescador Frank Rossi de CODA, la gran triomfadora de la nit. L’actor, de 53 anys, i sord de naixement, va dirigir el seu històric Oscar “a tota la comunitat de sords”. “És el nostre moment”, va assegurar en la seva emotiva al·locució per senyals. El seu pròxim objectiu? Sortir en una pel·lícula de James Bond i treballar amb Spielberg. Ha arribat el seu moment. ● cula espanyola finalista arribi als votants acadèmics de Hollywood dedicant-hi recursos. Però aquest tema de per què les nostra pel·lícules no són nominades i què ens perdem amb això donaria per a un altre article... De moment quedem-nos amb el fet que la nostra meravellosa pel·lícula bhutanesa, Lunana: a yak in the classroom, es podrà veure al cinema per primera vegada al Festival de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest), a partir del 21 d’abril als Verdi. No és una plataforma de promoció tan poderosa com els Oscars, però tampoc no està gens malament... ●
Caldria revisar les normes de selecció de les pel·lícules; alguna cosa no funciona