La Vanguardia (Català-1ª edició)
Torna l’Antònia Font més clàssic
El quintet es reunifica i publica el seu nou àlbum, ‘Un minut estroboscòpica’, amb la sonoritat de sempre i després de més de vuit anys de silenci
El 27 de desembre del 2013 van fer l’últim concert al teatre Principal de Palma, i poc després van anunciar la dissolució com a banda. Des d’aleshores, el quintet Antònia Font ha anat deixant senyals d’una progressiva tornada a la primera línia musical. Primer, participant en un macroconcert per la llibertat d’expressió el 2018 també a Palma; després, anunciant que actuaran al Primavera Sound del 2022, i, finalment, tornant a fer nova música pròpia. I divendres va veure la llum l’àlbum Un minut estroboscòpica (Primavera Labels).
Se suposa que aquest come back arriba perquè les raons que van motivar la dissolució han desaparegut. Joan Miquel Oliver, ànima i compositor del quintet mallorquí, és transparent: “És molt senzill. Antònia Font té moltes coses bones i moltes coses dolentes. Les bones són la seva música, el seu públic, però va arribar un moment en què la rutina, el cansament físic, les diferències de caràcter, les desavinences artístiques... I, esclar, arriba un punt després de 17 anys en què, si la balança està més inclinada cap a les coses que et molesten que cap a les que t’agraden, evidentment ho has de deixar. Perquè la feina de músic, de discos i de concerts se suposa que t’ha d’agradar molt. De seguida que no et sents superconvençut ja no és honest que continuïs”. El cantant Pau Debon hi coincideix “totalment, i a més a més hi ha el concepte de la insularitat, una cosa que a primera vista pot ser molt òbvia, però va arribar un moment que va coadjuvar en totes aquestes sensacions”.
En aquella decisió traumàtica també hi va influir que el seu últim àlbum, Vostè és aquí, no funcionés com solia ser norma. “Si el públic no et fa gaire cas en un moment en què ho necessites o quan internament i al grup hi ha un cansament, això són coses molt potents que sumen. Crec que vam estirar massa la corda, la que hi havia entre el grup i el públic. El públic estirarà cap a on vol ell, és a dir, que els cantis Alegria, Viure sense tu i L’univers és una festa, i tu estires el públic cap al teu interès, que era intentar oferir coses noves, convence’l que també era possible una Antònia Font una mica diferent. Vam estirar molt la corda, que no es va arribar a trencar, però sí que va perdre una mica d’elasticitat”, diu Oliver. I Debon afegeix que “en aquell disc tot era canvi, i hi havia un risc evident. Requeria fer un esforç, perquè era més llarg i dens que l’habitual en nosaltres”.
Va ser la participació en aquell concert del 2018 el que va canviar les coses. “Aquell concert va ser una passada; aquelles cinc cançons que vam tocar sense assajos van ser una xutada d’adrenalina que feia molt que no sentíem”, assegura Oliver. “Va ser un xoc sobretot per la quantitat de gent i la seva reacció quan vam sortir a l’escenari. Va ser molt bèstia per a mi”, diu Debon. I a partir d’allà es van continuar veient, es va parlar de fer una gira, però no de molts concerts, sinó d’uns quants i grans. També va sortir el tema del disc, que al principi es va descartar. La màxima era encaixar la vida que portàvem amb aquest nou projecte, explica Debon.
“Era evident que el disc que féssim havia de ser un Antònia Font clàssic”, afirma el compositor, Oliver. I el vocalista, Debon, afegeix: “Des del principi vam parlar de fer un disc elegant, que ens agradés, rodó, nostre”. Resultat final: “Un disc lluminós, sonorament i també temàticament. De fixar-se en la part bonica”, diu l’autor. ●
Tenen previst oferir entre vuit i deu concerts massius, no més; el primer, al Primavera Sound, l’11 de juny
i, davant de qualsevol problema de salut, posar-se en mans dels millors especialistes pot marcar la diferència entre aconseguir més bona qualitat de vida i prevenir futures complicacions, quan parlem de la columna vertebral, triar els professionals amb més experiència esdevé una decisió vital.
Neurocirurgià especialista expert en patologia complexa de la columna vertebral i en patologia tumoral, tant cerebral com vertebral, el Dr. Francesco Caiazzo és director i fundador d’Instituto Quirúrgico Spanò (IQS) –batejat amb aquest nom en homenatge a la seva progenitora, que es deia així–. Amb més de 2.300 casos tractats, IQS és un centre capdavanter en els tractaments més nous i efectius per tractar patologies de la columna que es distingeix per una àmplia formació i experiència en les tècniques quirúrgiques miniinvasives més innovadores, que permeten solucionar la problemàtica actual del pacient i evitar l’evolució de futures malalties.
En aquest centre de Sant Gervasi tracten pacients amb patologies lumbars o cervicals amb simptomatologia clara que els impedeix desenvolupar la vida quotidiana i desconeixen l’opció de les tècniques que porta a terme el doctor, així com pacients ja intervinguts de la columna que continuen patint els mateixos dolors, o pitjors, i han de ser reintervinguts.
La filosofia de l’institut és situar sempre el pacient al centre de l’atenció i, per això, tant l’equip mèdic com l’administratiu té cura de cada detall en totes les etapes del procés assistencial. “Vaig estar uns quants anys treballant en centres privats i, al meu entendre, el que falla moltes vegades és que no es presta al pacient l’atenció que mereix”, assenyala el doctor. En aquest sentit, concreta que li agrada “estar personalment molt pendent del malalt i visitar-lo sempre, de vegades dues vegades al dia, solucionant el que veiem que no funciona”. Per això, destaca que és fonamental poder tenir un equip amb un alt nivell de qualitat tant professional com humana com el que té IQS.
Aquesta atenció personalitzada és un dels factors que van ser determinants perquè el Dr. Caiazzo fos guardonat com a millor neurocirurgià d’Espanya als Doctoralia Awards 2021. L’especialista destaca el “doble valor” que té aquest reconeixement, que s’atorga tant per part dels pacients, que trien els deu finalistes, com dels companys de professió, que seleccionen el guanyador absolut.
El Dr. Caiazzo va ser pioner en abordatge lateral de la columna vertebral mitjançant la tècnica XLIF i introductor de la tècnica ALIF a Espanya, i és el consultor principal dels dos procediments a escala nacional. Es tracta de dues de les tècniques més practicades a l’IQS. L’anomenat abordatge anterior (ALIF/ADR, anterior lumbar interbody fusion / artificial disc replacement) consisteix a fer una artròdesi, és a dir, una fusió intersomàtica entre dues vèrtebres o una substitució completa del disc malalt per una pròtesi, per via anterior. Tradicionalment, es feia per mitjà d’un procediment via posterior, però diversos estudis han demostrat que, sempre que el pacient en sigui candidat, l’abordatge anterior és significativament més avantatjós.
Amb més de 500 procediments fets, el Dr. Caiazzo està especialitzat a fer aquest tipus d’abordatge amb un percentatge molt baix de complicacions, de menys del 3% de casos. Atès que suposa un accés fàcil als segments lumbars baixos (L4-L5-S1), l’ALIF permet fer correccions sense necessitat de causar cap lesió ni fractura òssia, ni agredir la musculatura posterior, que és la que ens ajuda a mantenir-nos drets. També implica una durada més curta del procediment quirúrgic, cosa que ajuda que el postoperatori sigui menys dolorós i l’estada hospitalària més curta.
Pel que fa a l’abordatge lateral (XLIF), des que es va introduir, aquesta tècnica s’ha aplicat àmpliament als Estats Units i de manera progressiva a Europa. A IQS van ser pioners a fer-la servir, i el doctor Caiazzo el primer cirurgià a Espanya a aplicar-la, el 2014, amb el sistema Nuvasive. Fins i tot és menys invasiva que l’ALIF; en aquest cas, consisteix en un abordatge retroperitoneal que dona accés directe al disc intervertebral des d’una visió anterolateral. Implica un abordatge miniinvasiu percutani amb poca agressió a les estructures funcionals, sense tallar cap múscul ni causar cap agressió sobre l’os. Això redueix el dolor postoperatori i accelera la recuperació. A més, les caixes intersomàtiques que es col·loquen, més grans i amples respecte a qualsevol altra, ocupen una superfície de contacte més extensa entre vèrtebra i vèrtebra, cosa que millora l’estabilitat de la columna del pacient.
En general, els pacients que arriben a l’IQS no són conscients de les diferents opcions que hi ha per tractar les patologies que els afecten, explica Caiazzo: “Hi ha un desconeixement total de les tècniques, per això nosaltres els expliquem sempre les possibilitats que tenen i deixem la decisió final a les seves mans; si, malgrat que tingui menys avantatges, prefereixen fer un procediment via
!! " # " #
posterior, el fem”. La decisió del pacient fins i tot pot estar causada per qüestions estètiques, tot i que és un factor que a IQS tenen molt en compte en qualsevol intervenció, perquè tant les dones, que suposen el 60% dels pacients, com els homes s’interessen cada vegada més per aconseguir un resultat harmònic, segons expliquen des del centre.
Una de les particularitats del doctor és que sempre mostra les imatges de les proves als pacients, “perquè a vegades no cal operar i cal ser clar. Fins i tot hi ha causes psicosomàtiques que provoquen el dolor i cal explicar-ho al pacient”.
Entre els casos més agraïts de tractar, el doctor destaca el de joves esportistes que pateixen espondilolistesi amb espondilolisi: “Amb aquest tipus de pacients aconseguim un resultat impactant, la intervenció els canvia la vida i tots ens transmeten que ha estat un abans i un després absolut el fet d’haver estat intervinguts per via anterior en comparació amb la resta de procediments o opcions quirúrgiques”. El mateix destaca dels casos dels qui pateixen de discopatia amb hèrnia discal: “N’hi ha que entren en cadira de rodes i surten caminant”, subratlla. Els darrers temps, assenyala, també veuen “moltíssims problemes més de cervicals”, a causa del teletreball, que es va disparar amb la covid, ja que en molts casos a casa no es tenen mobles ergonòmics.
Encara el futur amb optimisme; un dels grans avenços dels últims anys, explica, és la progressiva personalització de les pròtesis: “Abans sempre es feien servir les mateixes per a tots els pacients, i ara disposem d’un gran ventall de mides, cosa que, òbviament, permet més adaptació a cada cas; però amb les tècniques 3D, els cinc o deu anys vinents es crearan totalment personalitzades”.
més tard a l’entrada de l’actual CosmoCaixa, des del 1984 presideix el vestíbul de la seu central de l’entitat a l’avinguda Diagonal, només per als ulls de treballadors i visitants autoritzats. Ara, per primera vegada en 38 anys, es torna a exhibir a les sales del CaixaForum, on ahir mateix va començar a ser restaurat a la vista del públic.
“Amb el pas del temps, la vitrina on estava col·locat s’havia quedat obsoleta, i per mantenir-lo en condicions òptimes vam decidir construir-ne una de nova i aprofitar el moment de transició per estudiar-lo i fer la restauració integral”, assenyala la conservadora científica Anna Vila, que serà l’encarregada dels treballs juntament amb l’especialista en tapissos Marina Blanch. L’obra, de cinc per dos metres i 200 quilos de pes, serà objecte d’una neteja i posterior hidratació de les fibres “perquè no es debilitin i s’acabin trencant”. Així mateix, i com ja es va fer amb el tapís de la Fundació Miró, es retirarà la tela que cobreix la part posterior, cosa que permetrà saber l’estat de degradació dels colors i dissenyar estratègies de conservació. Després d’aquesta operació, el tapís s’exposarà per un temps encara per determinar.
Tant el de La Caixa com el de la Fundació Miró formen part del conjunt de cinc tapissos monumentals que l’artista va fer a La Farinera de Tarragona en col·laboració amb el llavors jove especialista en art tèxtil Josep Royo: el del World Trade Center de Nova York, que va quedar reduït a cendra l’11-S; el de la National Gallery de Washington, i el de la Fondation Maeght. ●
L’operació de neteja i hidratació es durà a terme a les sales del CaixaForum a la vista del públic
A tiempo completo Adiós, señor Haffmann
*** *** *