La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central rebaixa el carburant i limita la pujada dels lloguers
L’Executiu aprova avui un pla de xoc que prohibeix l’acomiadament fins al juliol
Rebaixa de carburants per a tota la població, límits al lloguer, fre als acomiadaments, ampliació de l’ingrés mínim vital i del bo elèctric... Aquestes van ser les mesures socials en què va posar més èmfasi ahir el president del Govern central quan va presentar les línies generals del pla de xoc de mesures de resposta a la guerra que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres.
Es tracta d’“un conjunt de mesures que serviran per protegir els sectors i ciutadans més afectats, per repartir de manera justa els efectes de la guerra i per preservar al màxim la senda de creixement i de creació d’ocupació”, va assegurar Pedro Sánchez durant la seva intervenció al fòrum Generació d’Oportunitats organitzat per Europa Press i Mckinsey.
En total, 23 mesures repartides en cinc línies d’actuació que tindran un import de 16.000 milions d’euros fins al 30 de juny. D’aquests, 6.000 milions en ajuts directes i 10.000 milions en una nova línia d’avals de crèdits ICO que pretén “impedir que la guerra trunqui la recuperació econòmica”, va destacar el president del Govern espanyol.
La part del pla més detallat ahir porta impresa l’empremta d’Unides Podem, tal com va destacar la líder del partit, Ione Belarra, amb referència a la inclusió d’un topall a l’increment del preu dels lloguers del 2% durant tres mesos. “És una mesura que no té precedents en la història del país i que va destinada a protegir la part més vulnerable, per a qui la pujada dels lloguers al 7,2% que marca la inflació era totalment inassumible”, assegurava triomfant. De fet, Belarra fa gairebé dos anys que s’esforça –primer amb José Luis Ábalos i després amb Raquel Sánchez, quan el va substituir al capdavant del Ministeri de Transport– perquè la mesura s’inclogués a la llei de l’Habitatge, sense aconseguir una redacció tan explícita com la que ahir va anunciar el president del Govern central. “Ningú no podrà incrementar cap lloguer més enllà del 2% els pròxims tres mesos”, va asseverar Pedro Sánchez.
La mesura forma part del primer dels eixos del pla: donar suport a les famílies, treballadors i famílies desplaçades, i oferir ajuda humanitària. En aquest eix s’hi inclou una altra de les mesures estrella del pla: estendre la bonificació de 20 cèntims en cada litre de combustible, que es va pactar divendres amb els transportistes, a tots els ciutadans sense importar el nivell de renda.
El primer eix també inclou la novetat de complementar amb un increment d’un 15% l’ingrés mínim vital, com també l’ampliació del bo social elèctric a 600.000 famílies addicionals a les que ja el perceben actualment. En total seran 1,9 milions de llars. I es reprèn, com durant la pandèmia, la prohibició d’acomiadar posant a disposició de les empreses l’exitosa eina dels ERTO.
El segon eix d’actuació se centra en els ajuts a empreses amb l’esmentada nova línia de 10.000 milions d’euros en avals de crèdits ICO, a què s’uneix l’extensió dels venciments per als que es van demanar durant la pandèmia i l’ampliació de terminis de carència per als sectors més afectats.
El Govern central també ha dissenyat ajuts directes finalistes sectorials: 68 milions a la pesca, 362 milions a l’agricultura i ramaderia, i 500 milions a la indústria gran consumidora d’energia, per compensar en un 80% els peatges. S’hi afegeixen, en el tercer eix, els 450 milions i la resta de mesures acordades divendres amb el sector del transport.
Una altra de les àrees en què ha posat el focus el pla és la ciberseguretat, clau en temps de guerra, i per al reforç de la qual es destinaran 1.000 milions d’euros.
En l’aire va quedar ahir la que potser era la mesura més esperada. Com abaixarà el Govern central el rebut de la llum? Les ministres de Podem van assegurar que el tema encara s’està negociant. El repte no és fàcil. Sánchez va confirmar que s’actualitzarà el règim retributiu específic de la producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, cogeneració i residus, cosa que comporta una rebaixa el 2022 de càrrecs del sistema elèctric fins a un 55%, uns 1.800 milions d’euros. Però el president va evitar quantificar el preu a què limitarà el gas. El diferencial entre aquest preu, per al qual hi ha múltiples travesses, i la cotització real serà, segons va anunciar la vicepresidenta Teresa Ribera, assumit per les elèctriques, però no pas amb l’impost als beneficis caiguts del cel. Aquesta és, en canvi, la mesura que reclama Podem.
Enmig, una advertència per a bons entenedors. El president d’Iberdrola España, Armando Martínez, va demanar ahir “una legislació estable per no comprometre la inversió futura en energies netes”. ●
El pla anticrisi destina 6.000 milions a ajuts directes i 10.000 milions a avals de crèdits ICO
El president encara negocia amb Podem el finançament del cost de limitar el gas per abaixar el rebut de la llum
Patronal, sindicats i consumidors reclamen més mesures al Govern central. Les que es preveuen al pla de xoc en general es veuen com a adequades, però queden curtes. És la primera reacció als cinc eixos avançats ahir per Pedro Sánchez, que avui s’han de concretar al Consell de Ministres. No desagrada la música, però volen veure la lletra al BOE, i també hi ha discrepàncies en alguns punts concrets.
Pel costat dels sindicats, el secretari general de CC.OO., Unai Sordo, demana més ambició en les mesures de contenció dels preus i de protecció social, cosa que podria aplanar el camí cap a un acord sobre l’augment dels salaris en les actuals negociacions en curs amb la patronal. “És clau que Espanya i Portugal siguin ambiciosos, perquè és fonamental contenir l’escalada de preus”, va dir Sordo, que va advertir que la taxa d’inflació pugui arribar als dos dígits. Precisament demà l’INE publicarà la dada avançada de la inflació al març, que, per bé que no incorpora els últims dies del mes, donarà una idea de fins on s’està disparant l’IPC.
“No som com Alemanya o França; el gas no pot marcar el preu de l’electricitat quan només és un 15% de la producció d’energia elèctrica del nostre país, ha de tenir el preu que li correspon, no més”, va dir el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, que va reclamar agilitat als governs d’Espanya i Portugal per fer propostes en aquest sentit.
La patronal també reclama canvis, per bé que no precisament en la direcció que indiquen els sindicats. La CEOE esperarà a pronunciar-se oficialment quan sàpiga el detall de les mesures, però el seu vicepresident i president de la Federació d’Autònoms ATA, Lorenzo Amor, va celebrar la gasolina més barata i l’extensió dels crèdits ICO, però va afegir dues crítiques. No li agrada que vagi “contra la llibertat d’empresa”, amb referència a la prohibició de l’acomiadament que incorporaran els ajuts aprovats. També reclama que “fins que siguem capaços de recuperar el PIB prepandèmia no s’han d’apujar impostos ni cotitzacions”, i per això demana d’aparcar fins al 2025 la reforma de la cotització dels autònoms, cosa que no és en absolut la intenció del Ministeri d’Inclusió, compromès que entri en vigor al gener.
Tot i això, els més durs amb el pla de xoc han estat els representants dels consumidors. La Facua considera el pla “absolutament insuficient” per pal·liar
Amor (CEOE) reclama d’endarrerir la reforma als autònoms i critica la prohibició de l’acomiadament
La Facua veu molt reduïda la rebaixa de la gasolina i “raquítica” l’ampliació del bo social elèctric
les pujades de la llum, la gasolina i els lloguers. D’entrada, veu molt reduïda la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible, i després qualifica de “raquítica” l’ampliació dels beneficiaris del bo social elèctric a només 600.000 persones més.
Pel que fa a l’impacte que tindrà el fet de fixar un preu de referència del gas que es fa servir per produir electricitat, el sector energètic prefereix no pronunciar-se fins que no se sàpiga quin serà el límit que finalment aplicarà el Govern central i que esperen saber avui. Fonts del sector asseguren que entre les empreses gasistes hi ha una certa tranquil·litat que podran assumir l’impacte. A més, tenen la seguretat que, com va dir dissabte la ministra Teresa Ribera, “el gas es pagarà en qualsevol cas al preu de mercat”. La inquietud és més evident entre altres empreses del sector elèctric afectades també per aquest límit, l’impacte del qual pot ser encara més gran, ja que no se sap com articularà el Govern central l’advertència que seran les empreses elèctriques les que el paguin. Es podrien veure especialment afectades les que produeixen energia hidroelèctrica, ja que durant l’any 2021 va ser l’energia que va marcar el preu al mercat majorista espanyol durant el 50% de les hores, i el seu preu, fins ara, ha estat lligat al de la cotització que registra el gas. ■