La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vosaltres teniu moltes coses, nosaltres només felicitat”
Líder massai? Ho soc des de molt jove. Qui l’elegeix? El meu poble, a Massai Mara. Per què a vostè? Em vaig anar guanyant el respecte del grup.
Què va fer per guanyar-se’l?
Ser valent.
En què?
De nen era l’únic del meu poblat que anava a l’escola.
Tan extraordinari era això?
Havia de caminar vint quilòmetres.
Uf.
I descalç. I tot sol. I per la sabana.
Començo a veure el mèrit.
Em van valorar les meves ferides: veu les cicatrius als meus braços?
Sí. Qui el va ferir?
Atacs d’animals, nyus, rinoceronts, zebres, hienes, urpades de lleó...
El va atacar un lleó!
Bah, només un avís. Jo m’anava curant amb herbes silvestres.
Coneixia les herbes curatives?
Això també em va donar punts davant el meu poble. M’ho havia ensenyat la mare...
Algun altre mèrit, William?
No queixar-me mai. I saltar molt amunt: de jove saltava més amunt que ningú, gairebé tocava el cel. I he complert tot el ritual del guerrer massai.
Això inclou caçar un lleó?
Ho feien pares i avis. Avui no: els lleons estan protegits. Nosaltres els protegim.
Vostè sabria matar un lleó?
Podria, amb un ganivet. Un dels dos moriria. Però jo estimo el lleó.
De què viuen els massais?
De les nostres vaques. De l’artesania. De la reserva d’animals: treballo com a guia.
Si hi vaig, què m’ensenyarà?
Et portaré a peu a través de la sabana.
No és perillós?
Amb mi no! Conec bé els animals, els seus hàbits. No et passarà res. I serà millor que anar sobre rodes.
La seva funció com a líder, quina és?
Millorar les vides de la meva gent, sobretot de les dones. Ho anhelo des de petit. I ja ho estic aconseguint.
Però els massais són polígams, oi?
Si tens riquesa, pots tenir diverses dones,