La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició a Hongria es veu assetjada pel gran aparell mediàtic d’Orbán
Márki-Zay avala la tramesa d’armes a Ucraïna, i Fidesz l’acusa de voler la guerra
L’Hongria que des de fa dotze anys governa l’ultraconservador Viktor Orbán va a les urnes aquest diumenge 3 d’abril en unes eleccions generals en què, per primera vegada a escala nacional, sis partits de l’oposició presenten contra ell un candidat comú, Péter Márki-Zay.
L’esforç aglutinant de l’oposició li ha procurat fruits en els sondejos, que, amb tot, les últimes setmanes atorguen un cert avantatge a Fidesz, el partit del primer ministre. Però el combat entre els dos blocs és manifestament desigual a causa del voluminós aparell mediàtic públic i privat que dona suport a Orbán, amplificant els seus missatges i distorsionant els del seu rival fins a canviar-los el significat.
En una entrevista els primers temps de l’atac rus a Ucraïna, a Péter Márki-Zay se li va preguntar si, en cas de ser ell el primer ministre, enviaria armes als ucraïnesos. Viktor Orbán, que per camuflar els seus vincles amb Vladímir Putin ha redissenyat la seva campanya, es postula com el candidat de la pau, amb l’argument que no subministra armes a Ucraïna ni permet el pas per la seva frontera de les que envien altres països. En contrapartida, per no indisposar-se amb l’OTAN, Orbán sí que deixa que l’armament transiti per Hongria cap a Romania o Eslovàquia, que des d’aquests països entra en territori ucraïnès.
A l’entrevista, Márki-Zay va respondre que, si l’OTAN així ho acordava, en efecte ell enviaria armament a Ucraïna. La maquinària de Fidesz va prendre aquesta frase i la va convertir que l’oposició promou la guerra. Va imprimir cartells amb la foto de MárkiZay acusant-lo de voler enviar soldats hongaresos a Ucraïna. “Si l’esquerra estigués ara al poder, Hongria estaria en guerra”, va dir fa poc Gergely Gulyás, cap de gabinet del primer ministre.
L’etiqueta esquerrana esgrimida per Gulyás no es correspon amb la realitat. Els sis partits units contra Orbán configuren un bloc ideològicament variat: van del centreesquerrà DK al liberal-ecologista Párbeszéd; del liberal Momentum –sense representació parlamentària en aquesta legislatura– al socialista MSZP; i de l’antigament ultradretà Jobbik –que ha evolucionat cap al centredreta– al partit verd LMP. A finals de l’any passat van elegir com a candidat comú a Péter Márki-Zay, de 49 anys, polític independent de perfil conservador, en unes primàries en què van votar milers de simpatitzants. El bloc presenta també candidats únics en totes les circumscripcions.
“Quan va començar la guerra a Ucraïna, no era una situació fàcil per al Govern per la seva política exterior prorussa; havien de trobar algun argument contra l’oposició en aquest terreny i van trobar aquest; retorçant la frase de Márki-Zay presenten ara l’oposició com a bel·licista”, resumeix Dorka Takácsy, analista de Political Capital, laboratori d’idees hongarès que s’autodefineix com a defensor de la democràcia parlamentària, els drets humans i l’economia de mercat.
“El problema per a l’oposició és que més de la meitat del paisatge dels mitjans d’Hongria està controlat per Fidesz, i tots repeteixen el mateix missatge –prossegueix Takácsy–, mentre que el que el Govern denomina mitjans de l’oposició són en realitat petits mitjans independents que no tenen una narrativa única”.
El predomini de Fidesz a l’esfera pública es palpa ben clarament en aquest país perquè, a més, com assenyala la politòloga Zsuzsanna Szelényi, “tots els recursos del Govern es posen al seu servei; un ministre acudeix a un acte en funció del seu càrrec, aprofita per dir que l’oposició està a favor de la guerra, i això apareix en l’informatiu de la televisió pública; és un abús de poder”.
De fet, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha ampliat la seva missió d’observació electoral a Hongria. Ja després de la missió, més petita, a les eleccions del 2018, l’OSCE va concloure que, malgrat que “els votants tenien una àmplia gamma d’opcions polítiques”, aspectes com “la parcialitat dels mitjans i el finançament opac de la campanya electoral” van impedir que “prenguessin les seves decisions plenament informats”. ●
El primer ministre no deixa que les armes travessin des d’Hongria a Ucraïna, però fent marrada per Romania, sí