La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PP veu humiliant saber per Rabat el gir sobre el Sàhara
Gamarra acusa el PSOE de voler “imposar el seu pla”, no dialogar ni negociar
El guió de la sessió va ser un alleujament per a Unides Podem. Unir la compareixença per la cimera europea amb la del cas de la carta al Marroc suposava per al PSOE deslluir el suport majoritari de la cambra a les seves gestions a Brussel·les i al seu pla anticrisi amb la patinada d’Exteriors amb el Marroc, però per al soci minoritari, de fet, era al revés, i Pablo Echenique ho va entendre així.
El portaveu del grup parlamentari confederal d’Unides Podem, En Comú Podem i Galícia en Comú va elegir, per això, abordar primer la discrepància i després el pacte: va començar pel Sàhara i va continuar pel pla anticrisi, per tancar així en un to conciliador el seu discurs. I ho va dir així. Echenique va començar la intervenció comentant la del líder de Vox, Santiago Abascal, que va al·ludir a la guerra amb la boca petita, i recordant que Vox és l’únic partit que dimarts va votar en contra de retirar la clau d’or de Madrid a Vladímir Putin. Va ser didàctic amb l’obvietat, perquè les coses són així: els partits d’una coalició comparteixen moltes coses, “si no, no podrien formar una coalició”, i discrepen en d’altres, “si no, serien un sol partit”. “Ni estem renunciant als nostres principis quan arribem a acords ni estem traint la coalició quan discrepem”, va dir, i va reafirmar el compromís de “cuidar la coalició”.
Així doncs, va començar pel Sàhara. Pablo Echenique va subratllar que, malgrat les subtileses de la diplomàcia, només hi ha dues posicions respecte al conflicte sahrauí: o bé es dona suport a l’autodeterminació del Sàhara Occidental –perquè pugui, si ho decideix, constituir un Estat propi–, o cruenta guerra, quan Etiòpia va derogar la seva autonomia.
Sense elevar el to, Echenique va discrepar de Sánchez pel que fa al gir de la política espanyola respecte al Sàhara i es va adreçar a ell: “Si m’equivoco, n’hi hauria prou que em desmentís, senyor president, dient que dona suport a l’autodeterminació del Sàhara”. Però no va anar més enllà en les crítiques, malgrat que va reafirmar el compromís d’Unides Podem en la causa del poble sahrauí, als representants del qual, presents a la tribuna del Congrés, va dedicar unes paraules.
La segona part de la seva intervenció, per compensar la mala boca, la va dedicar al pla contra la crisi d’inflació causada per la guerra, i ho va fer celebrant que PSOE i Unides Podem haguessin estat capaços de posar-se d’acord per desplegar un segon escut social i el pla d’ajuts als sectors productius com els que també van acordar per a la pandèmia, i va recordar l’èxit d’aquelles mesures. I, si més no, va desitjar un nou acord per desacoblar el preu del gas dels mecanismes de conformació de la factura elèctrica majorista, una mesura que, va dir, és segurament la més important de totes les adoptades i per a la qual va demanar a Pedro Sánchez que sigui valent i ambiciós. ●
El PP no es va quedar sol aquesta vegada al Congrés i en el debat amb el president del Govern espanyol es va situar amb els altres partits, excepte el PSOE, pel que fa al Sàhara. La portaveu del grup popular, Cuca Gamarra, va descriure el que ha passat com “un dels esdeveniments més lamentables” de la història de la diplomàcia, amb l’agreujant de com d’humiliant ha estat assabentar-se del “gir copernicà” del Govern en aquest assumpte.
Un gir que trenca, va subratllar Gamarra, 47 anys de consens en un dels pocs temes en què hi havia acord en tot l’arc parlamentari. També va acusar
Pedro Sánchez d’“intentar tancar una crisi obrint-ne tres més”, la primera i més important amb Algèria, la segona amb els seus socis de govern i una més amb els grups parlamentaris.
La portaveu popular, que sí que dona suport al Govern espanyol en l’increment de la despesa en Defensa fins a un 2%, va demanar a Sánchez que treballi a l’OTAN perquè inclogui al seu territori Ceuta i Melilla, amb la qual cosa serien ciutats que defensaria l’Aliança Atlàntica. Per això, li va dir Gamarra a Sánchez, comptarà amb el suport del PP, però ja no està tan segura que tingui aquest mateix suport dels seus socis.
Serà més difícil que el president espanyol obtingui aquest suport a l’hora de parlar del pla
Echenique a Sánchez: “Pot desmentir-me dient que dona suport a l’autodeterminació del Sàhara Occidental”
La portaveu subratlla que, si les mesures no són eficaces, el PP “no pot acompanyar el Govern espanyol”
amb les mesures per fer front a les conseqüències de la guerra. Gamarra no va revelar què votarà el PP, però va recriminar a Sánchez no buscar el consens, sinó “imposar” el seu pla anticrisi amb un “tu mateix: ho agafes o ho deixes”.
Gamarra va criticar que Sánchez demani unitat quan per a ell això suposa “dir sí al que fa el Govern”, sense que l’oposició pugui plantejar alternatives. I va fer una advertència, si la resposta a la crisi no són les mesures que es necessiten, les que són eficaces –el PP insisteix en la baixada d’impostos– el PP no pot “acompanyar el Govern”. ●