Una inflació de deu

Stefan Zweig, una de les grans figures de la literatura del segle XX, va escriure que per la seva vida havien galopat tots els corsers groguencs de l’Apocalipsi, com la revolució i la fam, la inflació i el terror, les epidèmies i l’emigració. És significatiu que l’autor esmentés la inflació com un dels genets de la fi dels temps. La frase mereix ser recordada el dia que l’INE va avançar l’índex del cost de la vida del març, situantlo en el 10%. O per ser precisos en el 9,8%, enfront del 7,6% del febrer.

És una dada pèssima, per bé que Pedro Sánchez es va limitar a qualificar-la de dolenta. Els superlatius els va deixar a l’oposició al Congrés, representada en la persona de Cuca Gamarra, que va tenir al seu costat l’escó buit de Pablo Casado. La portaveu popular va ser implacable, més casadista que mai en el seu atac en bloc contra les polítiques de

Zweig va qualificar la inflació com un dels corsers grocs de l’Apocalipsi

Sánchez. I va fer servir una expressió curiosa per exposar una paradoxa: “Mentre els ciutadans veuen com se’ls dispara el preu de l’energia i dels productes bàsics, el Govern viu a cos de rei”. Una frase republicana, que significa “viure amb tota mena de luxes, fastuosament”, i que fins i tot té el seu corresponent en la llengua anglesa: “Live like a king”. Es referia al fet que, a parer seu, el Govern espanyol no ha pres mesures a temps, ha ingressat més diners en impostos i no ha retallat en assessors.

Des del 1985 no es registrava un augment de preus tan alt a Espanya, fet que fon els estalvis dels ciutadans com el canvi climàtic desglaça els pols. El Ministeri d’Afers Econòmics s’ha afanyat a detallar que el 73% de l’augment es deu a la guerra a Ucraïna i confia en les mesures que ha pres per revertir aquesta tendència. El Govern central té motius per estar preocupat, ja que els efectes de la inflació són especialment demolidors per a les rendes més baixes perquè dediquen una proporció més alta dels seus ingressos a productes bàsics. I caldrà veure què passa amb les pensions. El malestar es pot apoderar del carrer en qualsevol moment. La Setmana Santa serà una treva, però l’Executiu hauria de tornar a la fe i encomanar-se a santa Rita, patrona dels impossibles, perquè aquest genet de l’Apocalipsi anomenat inflació no li passi per sobre. ●