Botellots al tren

no està portant aquesta maleïda guerra!

És una vergonya que entre els humans, per resoldre els conflictes (que sempre n’hi haurà), no s’empri únicament, amb tota la seva potència, l’arma que ens caracteritza com a persones: la paraula.

Des de petits, a les escoles, cal ensenyar (ja es fa, però podria potenciar-se) que els nens resolguin els seus conflictes parlant, dialogant, amb paraules reflexionades i pronunciades amb contundència, tot exigint de ser escoltades primer per un, després per l’altre. De joves, el mateix; i els adults, si arriben a ocupar càrrecs polítics, haurien de valorar la paraula com l’eina més eficaç (com a única arma) per resoldre tota mena de conflictes.

I eliminar la fabricació d’armes, que desemboca en un greu desequilibri en els pressupostos econòmics dels països. Resulta una utopia el que acabo d’escriure, però sense utopies no farem avançar el nostre planeta, que caldria que fos poblat per persones i no per bèsties.

Maria Àngels Manén i Folch Barcelona

Dissabte passat, sortint de l’estació de Catalunya de Rodalies cap a Blanes vam haver d’anar canviant de vagó perquè eren plens de joves fent botellot. Al final vam entrar al penúltim vagó, on ens vam seure entre els crits i una forta pudor de marihuana. Tot el tren anava igual.

Així de distrets, i veient com estaven d’incòmodes altres passatgers, vam arribar a Vilassar, on una dona va acostar-se a la taquilla per queixar-se d’haver estat insultada i fins i tot haver passat por per la situació. La resposta va ser molt senzilla: “Ara ho comunico”, li van dir. Tema solventat? Això és tot fins al proper cap de setmana?

Josep Maria Anguera Soler

Vilassar de Mar