La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fons europeus per cobrir l’escolarització dels nens ucraïnesos
portaveu d’Escuela de Todos, Ana Losada, la sentència “ja s’hauria de complir en tots els centres públics i concertats des del 28 de març”, per aquest motiu en la demanda demanen que en el termini d’un mes el conseller dicti instruccions als directors perquè es faci una assignatura –troncal o anàloga– més en castellà, amb el material educatiu i les avaluacions corresponents en aquesta llengua. “El model constitucional és el de conjunció lingüística”, va reiterar Domingo, i va afegir que els percentatges existeixen en altres comunitats, com per exemple la valenciana, per la qual cosa el Govern no n’hauria d’enganyar més els docents i els directors”, i va advertir de les conseqüències, fins i tot penals, que es deriven de l’incompliment. ●
La Conferència Sectorial d’Educació, en què participen el ministeri i les comunitats, va acordar ahir que l’atenció educativa als menors ucraïnesos que han arribat a Espanya fugint de la guerra es finançarà amb fons europeus de cohesió.
Ja hi ha 7.150 menors escolaritzats, i el Govern preveu que puguin arribar a 20.000 abans que s’acabi el curs. La majoria són en centres de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Madrid. Un 23% són d’educació infantil; un 50%, de primària; un 25%, de secundària, i un 2%, d’etapes postobligatòries. Un 39% dels refugiats ucraïnesos tenen menys de 18 anys, i el nivell d’estudis se’ls homologarà.
El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, va explicar que l’escolarització es desenvolupa amb normalitat, però amb “concentracions puntuals” que obliguen a obrir noves aules, com ara a Torrevella (Baix Segura, Alacant), amb 300 menors matriculats, o en municipis de Lleida, Castelló i Màlaga, llocs on ja residia una important comunitat ucraïnesa,
La situació obliga a obrir més aules i a contractar més professors i personal de suport lingüístic
segons va informar Efe.
Va explicar que serà necessari ampliar el personal docent i l’atenció psicològica dels menors. Segons Tiana, s’utilitzaran fons europeus que no es van gastar en el període 2014-2020 (com els Erasmus+ i React) per contractar professors i personal de suport lingüístic o per crear material educatiu.
Entre les refugiades hi ha moltes docents que es podrien incorporar en algunes tasques. El Govern preveu homologar els títols universitaris de les refugiades.
En la Conferència, diversos consellers van demanar, a més, que es publiqui de seguida el nou currículum de batxillerat, i van indicar que no hi haurà temps per adaptar-lo per al curs que ve. I també van reclamar que s’adaptin les mesures sobre la covid (desinfecció, mascaretes...) a la nova situació epidèmica. Es va parlar, així mateix, de debatre el document impulsat pel ministeri per redefinir els estudis de Magisteri. ●