La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rebaixar la T-Usual costaria 50 milions que no ofereix ningú
Colau proposa d’abaixar el preu de la T-Usual, però demana al Govern central que assumeixi el cost de la mesura
Els operadors de transport públic i les administracions responsables fa dos anys fan números per quadrar-los amb serioses dificultats. La caiguda de viatgers per la covid, que encara no ha recuperat els nivells prepandèmics, sumada a l’encariment de l’electricitat i el combustible, han portat al límit els comptes de resultats de les empreses públiques.
Només les aportacions extraordinàries del Ministeri van evitar que el transport metropolità tornés a caure en un forat negre de pèrdues com el que va tenir fa una dècada, que va obligar a una complexa operació de refinançament del deute. Van ser temps de retallades severes de serveis a què ningú no vol tornar, amb menys freqüència de pas i inversions ajornades.
És per això que la proposta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de rebaixar a la meitat el preu de l’abonament mensual durant tres mesos fa posar-se les mans al cap la mitja dotzena de fonts del sector consultades per La Vanguardia. Aquesta mesura, sense la corresponent partida pressupostària que la cobreixi, porta de cap a endinsar-se en un dèficit difícil de gestionar.
La reducció del cost de la T-Usual de 40 a 20 euros posada a sobre de la taula per Colau davant l’escalada de preus que està afectant les economies familiars no va acompanyada d’una aportació municipal, sinó que passa la pilota al Govern central. L’alcaldessa posa com a exemple la rebaixa de bitllets que ha fet Alemanya, a un preu mensual de 9 euros, com part d’un paquet de mesures en què s’inclou una reducció del preu dels combustibles com a Espanya.
La Generalitat xifra el cost de la proposta expressada per Colau en al voltant de 50 milions d’euros. “Quan faci aquesta mena de propostes, vingui amb el xec darrere”, li va retreure a Colau el vicepresident del Govern i conseller de Territori, Jordi Puigneró, que es va assabentar de la proposta en veure l’entrevista que l’alcaldessa feia a TV3.
No va ser l’únic. També va agafar per sorpresa els socis de govern de l’alcaldessa, el PSC, la tinenta d’alcaldia del qual, Laia Bonet, presideix Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Tampoc no en tenien constància a l’AMB, l’altra administració implicada, presidida per la mateixa Colau però en què manen els socialistes. L’Ajuntament ha d’arribar a un acord amb la resta d’administracions per tirar endavant qualsevol mesura d’aquestes característiques, ja que Barcelona representa només un 25% de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l’òrgan en què es decideix la política tarifària. Puigneró, que la presideix i ostenta un 51% de la representació, es va desmarcar de la idea de Colau i la va qualificar d’“electoralista”.
El cert és que el preu del transport públic és una de les qüestions preferides per totes les formacions polítiques, en una prima línia entre el populisme i la gestió responsable. La congelació o rebaixa del preu de la T-10 –rebatejada com a T-Casual fa poc més
Els experts adverteixen del risc per als delicats comptes dels operadors de transport públic
de dos anys– és un dels clàssics a final d’any i guanya especial rellevància quan s’acosten unes eleccions.
Els experts adverteixen que la situació provocada per la covid en els comptes dels operadors no convida a experiments. “El transport públic està a punt del col·lapse financer”, alerta el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda, que insta a acompanyar la proposta de l’Ajuntament d’un pla d’aportacions addicionals que haurien d’assumir les administracions.
El Govern central, a qui apunta Colau, precisament ja ha fet aquest any una aportació addicional de 40 milions, un 36,6% més, elevant fins als 149,3 milions la partida del Ministeri destinada al transport públic català. La tinenta d’alcaldia Janet Sanz, va sortir al rescat hores després i va prometre 12 milions de les arques municipals. El debat continuarà demà al consell d’administració ordinari de l’ATM, el principal repte de la qual continua sent el desplegament de la T-Mobilitat. ●