La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Casa de la Lactància va passar a ser un palau
Aquesta fotografia de la Casa de la Lactància és del 1904. Era la casa que llavors estava enclavada al carrer Valldonzella 1, cantonada amb Tallers.
Va estar situada allà perquè era una zona del districte V que concentrava diferents serveis municipals d’allò més diversos, com ara l’hospital militar, la Casa de Caritat, l’alberg nocturn municipal i també el garatge de tota mena de vehicles funeraris.
La imatge recull un cert estil que presagia el noucentisme, com el que exhibeix la decoració de la paret que emmarcava aquesta màxima: “Un infant ben alletat creix com un arbre assahonat”.
Era un consultori mèdic per a embarassades i criatures. També proporcionava els biberons per a mares indigents. El propòsit d’aquest servei era reduir la mortalitat infantil i, per tant, l’ajuda havia de començar ja durant l’embaràs.
Després del naixement, el servei de pediatria controlava l’alimentació, que si no era materna es feia amb llet esterilitzada adaptada a les necessitats individuals. Per mancança, insuficiència, mala qualitat o altres causes, les mares incapaces d’alletar podien acudir allà amb un certi
El consultori d’embarassades i criatures també subministrava els biberons
ficat de pobresa autoritzat per l’alcalde del seu barri.
La primera visita consistia a anotar al llibre de registre la informació relativa als pares i a la criatura, que era pesada diàriament durant una o dues setmanes; el resultat s’anotava en una gràfica de control. Un cop acabada la visita, el facultatiu lliurava a la mare o a l’acompanyant de la criatura una targeta per recollir la quantitat d’ampolles que li havien estat receptades. Cada flascó contenia una tetada, i tant el nombre com la qualitat depenien de l’edat i l’estat del nounat.
El 1918 aquest servei social va ser trasllat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475. L’edifici havia estat projectat el 1908 pels arquitectes Pere Falqués i Antoni de Falguera sota una vibrant inspiració modernista, enriquida per l’art de dos creadors de categoria: l’escultor Eusebi Arnau i el ceramista Lluís Bru.
És cert que la façana concentra bona part d’una ornamentació molt destacable, com el sorprenent grup escultòric que remata la part alta, però a dins també hi llueixen les arts aplicades.
La Casa de la Lactància s’havia convertit, doncs, en el palau de la Lactància. ●