La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els periodistes avisen del perill de la desinformació en la guerra d’Ucraïna
L’Acadèmia de la Televisió debat sobre els reptes de futur d’Europa
La invasió russa d’Ucraïna ha donat un impuls geopolític i una entitat renovada a Europa al món, però aquesta guerra implica un repte informatiu per als reporters en un context de desinformació, i un terreny fèrtil de polarització per a la radicalització violenta, segons van constatar periodistes espanyols en una trobada organitzada per l’Acadèmia de Televisió i l’Associació de Dones que Expliquen el Món (ACM) en col·laboració amb l’Oficina del Parlament Europeu (PE) a Espanya i moderat per la coordinadora general de l’ACM, Mayte Carrasco.
El conflicte ha propiciat “el naixement d’una nova posició europea” en l’ordre mundial actual, va explicar el periodista de TVE Carlos Franganillo. Aquesta guerra arriba, a més, en un context “canviant, en què els Estats Units ja no tenen el potencial econòmic que tenien” i “la Xina, juntament amb Rússia, vol reorganitzar” l’statu quo internacional, va apuntar el periodista. Davant aquest panorama, “una Europa molt unida i connectada amb els Estats Units ha decidit despertar-se i posicionar-se com una potència geopolítica, també donant valor als seus actius com a potència econòmica”, va afegir.
La directora de l’Oficina del PE a Madrid, María Andrés, va comentar que “la situació ha posat sobre la taula la urgència de canviar el paradigma”. I va afegir que la UE va respondre amb “assertivitat, unitat i velocitat” des de diversos fronts, amb la seva “brúixola estratègica” en matèria de seguretat i la directiva de protecció temporal per abordar la crisi humanitària.
A més, en un panorama de “por davant una guerra nuclear”, segons el parer del reporter d’Atresmedia Jalis de la Serna, els estats membres s’han adonat que no s’ha d’actuar amb “tebior”, i que “Europa ha de fer un front comú, potent i amb capacitat de confrontació real”.
Des del punt de vista del repte informatiu que suposa aquest conflicte a les portes de la Unió Europea, les dones reporteres “donen una perspectiva diferent en el panorama informatiu” de la guerra, aportant una visió que s’endinsa en la “faceta humanitària del conflicte”, va afirmar la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, en una intervenció per vídeo.
No obstant això, un dels grans obstacles que planteja el conflicte és la desinformació, que va motivar que els 27 incloguessin entre les seves sancions la suspensió de la transmissió a la UE dels mitjans estatals russos Sputnik i Russia Today, una mesura respecte de la qual Reporters Sense Fronteres (RSF) demana “prudència”.
“Si permetem que el Kremlin argumenti aquesta falta de llibertat per als seus mitjans a Occident, es justifica la reciprocitat, no permetent que treballin allà els periodistes occidentals”, va dir la vicepresidenta d’RSF, Pilar Bernal, en un context en què molts mitjans internacionals han aturat la seva activitat al país.
Però aquesta guerra també es pot convertir en un focus per a la radicalització d’alguns ciutadans europeus que arriben a les fronteres amb Ucraïna, on el sentiment generalitzat és que “Europa ha de ser salvada de la potència i la campanya militar”, segons va apuntar la periodista especialitzada en conflictes armats Pilar Cebrián. Molts grups, va afegir la reportera, arriben amb “una missió humanitària” però amb “un missatge radical” i un discurs amb una “ideologia subjacent de confrontació dels russos contra Europa”, cosa que pot “mobilitzar part de la població europea a una radicalització violenta”. ●