La Vanguardia (Català-1ª edició)
Martín Chambi, l’indígena que va capturar l’ànima del món andí
FotoColectania reuneix l’obra del fotògraf peruà amb la dels seus coetanis
Sento que soc representatiu de la meva raça; la meva gent parla a través de les meves fotografies”, va afirmar el fotògraf peruà Martín Chambi (18911973) en resposta als que encara sostenien que “els indis no tenen cultura, que són incivilitzats, que són intel·lectualment i artísticament inferiors en comparació amb els blancs i els europeus”. I expressava la seva esperança que amb el temps “un atestat imparcial i objectiu examinarà aquesta evidència”. Chambi, ell mateix indígena d’origen quítxua, és considerat avui un dels mestres de la fotografia del segle XX a Llatinoamèrica. I la seva sorprenent obra, present als principals museus del món, no deixa de créixer amb el pas dels anys.
Martín Chambi i els seus contemporanis. Els Andes fotografiats, la nova exposició de FotoColectania, confronta la seva mirada amb la d’altres fotògrafs que van recórrer amb les seves càmeres els mateixos escenaris de Cusco i els Andes, de Max T. Vargas o Luigi Gismondi a Robert Frank, Irving Penn o Pierre Verger... Un deliciós conjunt de més d’un centenar d’imatges, totes còpies d’època, tal com van sortir de l’estudi del fotògraf, i pertanyents a la col·lecció de l’empresari peruà
Jan Mulder (Lima, 1949), fotògraf de formació que després de mitja vida dedicat al món de l’empresa va tornar a la seva passió primera com a col·leccionista i impulsor de la fotografia a través de projectes com el Centre de la Imatge de Lima o el centre cultural El Ojo Ajeno, dels quals és fundador.
Martín Chambi, a qui Castro Prieto va definir com “el Rembrandt de la fotografia” –i ell mateix oferia la clientela “retrats a la manera de Rembrandt”– va ser un fotògraf extremadament prolífic i d’interessos múltiples, que va documentar el món andí des de tots els angles: els paisatges del Cusco i les ruïnes inques del Machu Picchu, que va ser el primer a capturar per primera vegada des d’una mirada artística; els retrats d’estudi, cita obligada tant per a l’alta societat com per a les classes més humils, els indígenes, ja que reflectia com ningú la seva dignitat, com el ja icònic gegant Sihuana. Andrés Garay i Stefano Klima, els comissaris de la mostra que es podrà veure fins al 12 de juny, també hi han incorporat un bon nombre d’autoretrats, “un relat íntim” i gairebé secret que en molt poques ocasions va difondre en postals o vistes i amb els quals d’alguna manera es reafirma com a artista i es reconeix com a part de la seva cultura.
Martín Chambi va néixer a Coasa, comunitat camperola de parla quítxua del departament de Puno. D’origen humil, va veure per primera vegada una càmera fotogràfica a la mina on treballava el seu pare. Es va formar a Arequipa, amb Max T. Vargas, el gran fotògraf local, de qui va aprendre la seva extraordinària tècnica, i més tard començaria la seva carrera en solitari, primer a Sicuani i després a Cusco. “Era molt conscient del seu paper com a faedor d’imatges no només per al públic local, sinó per a un públic global; tenia una ment molt cosmopolita”, apunta Klima. Va obtenir reconeixement en vida i també va ser corresponsal per a mitjans com National Geographic i el 2019 la seva obra va ser declarada oficialment pel Govern de Perú patrimoni cultural de la nació. ●
“Soc representatiu de la meva raça; la meva gent parla a través de les meves fotografies”