La Vanguardia (Català-1ª edició)
A favor de la monarquia parlamentària
Arriba a la fi la VI edició de Letras a Sevilla, unes jornades organitzades per la Fundació Cajasol per reflexionar, sota la direcció de l’escriptor Arturo Pérez-Reverte i el periodista Jesús Vigorra, sobre la forma de l’Estat: Monarquia o democràcia? Un debat de tres segles.
A l’última de les sessions, els ponents han posat en relleu l’etapa de la transició i l’estabilitat que després ha proporcionat la corona espanyola. Els reis, comentaven, han estat els garants d’un equilibri al qual era necessari arribar perquè la democràcia tingués bona salut, un símbol d’unitat per sobre de les diferències i interessos territorials.
“La monarquia, com a forma de govern, ha permès l’existència de la democràcia”, afirmava el catedràtic d’Història del Pensament polític de la Universitat Rey Juan Carlos, Manuel Álvarez Tardío, durant la seva xerrada amb l’historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona José Enrique Ruiz-Domènec, si bé aquest darrer reconeixia que es van cometre “alguns errors” en el projecte de transició.
“L’important era assegurar el benestar del país” i “la lleialtat a la Constitució”, afegia l’exvicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo. La cordovesa indicava que amb Felip VI s’obre una nova etapa en què la institució es pot adaptar “als estàndards d’exigències” de la societat, atès que ha advocat per modificar la carta magna, mitjançant una llei orgànica, perquè la monarquia sigui més transparent i perquè la inviolabilitat del rei sigui un precepte ben matisat.
Per la seva banda, Ana Pastor, expresidenta del Congrés dels Diputats, afirmava taxativament: “Tenim el millor model constitucional, el que ens ha donat en 43 anys els moments millors de la nostra història”. “El rei és un símbol d’unitat i de permanència de l’Estat” i la nostra monarquia “és sinònim del progrés polític més gran de la nostra història”, concloïa. ●