La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bona música i millors desitjos per a Ucraïna
Els barcelonins s’aboquen al Concert per la Pau de L’Auditori, que recapta més de 50.000 euros per a la Creu Roja
Hauria estat impressionant que les dues mil persones que ahir omplien de gom a gom la Sala Pau Casals de L’Auditori haguessin engegat a entonar els càntics de La Capella Reial de Catalunya, l’Escolania de Montserrat o aquest Cor per la Pau creat per a l’ocasió. A l’estil d’un camp de futbol anglès, tot i que l’educació musical disti molt de la britànica. Perquè malgrat la dificultat de les peces que es van interpretar –inclòs El rossinyol, que va dirigir Mireia Barrera, una delícia–, el Concert per la Pau que se celebrava ahir a Barcelona era de tothom. Com la poesia, era de qui el necessitava.
Política i cultura s’havien unit a favor del projecte Ucraïna ens necessita de la Creu Roja. Les entrades al preu únic de 25 euros es van vendre en temps rècord, i van sumar ahir més de 50.000 euros amb les donacions extra. En tot cas, l’acció anava més enllà de l’efecte recaptador, ja que quan es tracta de cridar a la pau, la música té efectes inesperats. I fins i tot la clàssica en una sala cent per cent laica pot adoptar la forma d’una missa espiritual que tranquil·litzi els cors. Aquest va ser sens dubte el moment Da pacem domine que va oferir Jordi Savall amb la Capella Reial de Catalunya. I per partida triple: el breu anònim gregorià, el de
Gilles Binchois del segle XV belga i l’extraordinari –i emocionant en la senzillesa del seu cànon– d’Arvo Pärt, que invariablement recorda també les víctimes de l’11-M.
“El poder de la música ara és aportar-nos una mica de pau i serenitat en el moment en què estem angoixats pel que està passant –afirmava Savall moments abans del concert–. Ens comportem una mica com la gent del Titanic quan estava a punt d’enfonsar-se, continuem fent vida normal com si tot anés bé. Crec que hauríem de ser més reactius, conscients que el que pot passar a Ucraïna pot suposar la fi de la civilització”.
El concert, que havia de durar una hora, arrencava amb Prayer for the Ukraine que va compondre fa vuit anys l’ucraïnès Valentín Silvèstrov (Kíiv, 1937). La va dirigir Ernest Martínez Izquierdo, fundador del famós ensemble Barcelona 216 de música contemporània. El va seguir La gran porta de Kíiv, de Quadres d’una exposició de Mússorgski, que al seu dia va orquestrar Ravel. Xavier Puig, actual titular de la Simfònica del Vallès, va assumir la peça.
Al subjugador Adagi, de Samuel Barber, que va assumir una altra batuta catalana, el també pedagog Jordi Mora, el va seguir la tradicional El rossinyol, amb una Mireia Barrera sempre en el punt just... I després dels Da pacem de Savall va arribar el moment de la catalana internacional, la mezzosoprano Joyce DiDonato, una americana establerta en terres mediterrànies, que va interpretar Morgen!, de Richard Strauss, sota la direcció de Pedro Pardo.
I en aquest emotiu viatge per l’Europa musical va arribar el moment Elgar, amb Nimrod Adagio, de les Variacions Enigma, per desembocar tot al quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven. Salvador Brotons va treure la bravura dels vuitanta instruments i de les veus, d’una qualitat i traça en un temps rècord que ens recorda el gran moment interpretatiu que es viu
Savall, Barrera, Brotons o Ros-Marbà reconforten amb la seva batuta dos milers d’espectadors
a Catalunya. Amb quatre solistes –la soprano russa Katerina Tretiakova, la mezzo bielorussa Marina Pinchuk, el tenor Airam Hernández i el baríton Mattia Olivieri, convocats, per la Fundació Victoria de los Ángeles–, Brotons i Beethoven van fer aixecar el públic de la cadira.
Però el cant a la fraternitat no posava punt final al concert. Va tancar el degà català del simfonisme, Antoni Ros-Marbà, interpretant Xavier Montsalvatge en el seu Madrigal sobre un tema popular ‘El cant dels ocells’. L’Escolania de Montserrat i el violoncel·lista Miquel Keenan Fuentes, sorgit del concurs de la Fundació Pau Casals, van fer córrer les llàgrimes. Per Ucraïna i per Europa. ●