Chen fa fora Durán

El propietari acomiada el director general per discrepàncies profundes sobre la gestió del club i nomena al seu lloc Mao Ye

La inestabilitat institucional que viu l’Espanyol des de fa uns mesos ha causat la seva primera víctima. Ni més ni menys que José María Durán, director general del club i una de les figures respectades per l’espanyolisme, va ser destituït ahir per Chen Yansheng, malgrat que el club ha explicat que la decisió ha estat presa de mutu acord. Els motius per a aquest sorprenent cessament de l’home que ha estat el cap visible de l’entitat els dos últims anys tenen a veure amb el procés de venda del club finalment frustrat. Aquesta sortida provoca que Mao Ye, la mà dreta de Chen Yansheng durant els últims sis anys, passi a ser el nou CEO.

Després de dos anys i mig de gestió i quan l’entitat passa moments de molta inestabilitat per l’interès de Chen en una possible venda, Durán va ser destituït precisament per la seva tasca al llarg dels últims mesos. D’una banda, hi hauria la desconfiança que va generar la recerca d’un nou director esportiu per substituir

Rufete. Fa unes setmanes el mateix Durán va sondejar Ramon Planes per ocupar el lloc de l’alacantí, cosa que Chen no havia autoritzat. D’altra banda, les filtracions a la premsa sobre l’oferta d’un grup inversor dels Estats Units han molestat molt la propietat. Fins fa pocs dies Durán treballava en la remodelació de l’estructura del club. Ara, el que se’n va és ell.

Aquest nou gir en els esdeveniments s’explica des del club per la intenció de Chen Yansheng de fer un pas endavant a l’hora de gestionar gairebé en primera persona el dia a dia de l’entitat. La intenció del propietari de ser més present hauria d’ajudar a tenir més agilitat en la presa de decisions. Tot i això, la inexperiència de Mao obre molts interrogants a curt termini. Per començar, si Rufete continuarà al seu lloc la temporada que ve –Durán era partidari de fer un gir en la política esportiva, cosa que ara és una incògnita– i si assumirà més poder a l’estructura del club.

“Vull remarcar el compromís del president. Ell vol implicar-se diàriament en la gestió del club”, va explicar Mao. “El president entén que s’ha consolidat la primera etapa del projecte, la part financera i patrimonial, i ara comencem la segona, de més implicació per continuar impulsant el creixement en altres àrees”, va dir respecte al futur immediat.

Durán va arribar a l’Espanyol el desembre del 2019 per exercir de cap visible després de la desconfiguració de la bicefàlia que van formar Roger Guasch i Òscar Perarnau. Prèviament, Ramon Robert havia estat el primer director general de l’era Chen. Entre les decisions més importants de Durán hi va haver fitxar Raúl de Tomás, Leandro Cabrera i Adrián Embarba. Anteriorment va ser director financer de l’entitat, del setembre del 2014 al febrer del 2016, i la seva marxa va coincidir amb la venda de l’Espanyol a Rastar Group. ●

La recerca d’un substitut per a Rufete i les filtracions sobre la venda, entre les causes

del món –ara ja és la 16a–, i aquest dimarts tombava Stéfanos Tsitsipàs a vuitens de final de l’Open de Miami.)

–S’imagina una final entre Alcaraz i Tsitsipàs a Barcelona? – es preguntava Ferrer–. No estaria malament, oi?

Tots van assentir, i entre ells Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Javier Godó, comte de Godó; Anna Caula, secretària de l’Esport; Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Jordi Cambra, president de l’RCTB, i Xavier Pujol, CEO del torneig.

–Aquesta hauria de ser l’edició 70a –deia Javier Godó–. Però el 2020 ens va agafar aquesta terrible pandèmia, de manera que se

“S’imagina una final entre Alcaraz i Tsitsipàs? Estaria bé, oi?”, desitjava David Ferrer

“El 1953 el projecte semblava una cosa forassenyada; el tennis era poc conegut”, recorda Javier Godó

rà la 69a, que també és un número alt. I és un èxit de molts, i també del meu pare (Carlos Godó Valls), que al seu dia havia pensat a dotar Barcelona d’un torneig a imatge dels que es feien en altres ciutats. I semblava una cosa forassenyada perquè llavors el tennis era poc conegut a Espanya. Tot i això, l’impuls social va acabar llançant el projecte. I també aquella primera edició, la del 1953, amb una final de molt impacte entre Vic Seixas i Enrique Morea (6-3, 6-4 i 22-20).

–L’important és que aquesta edició suposa el retorn a la normalitat –deia Ada Colau–: és evident que la ciutat va recuperant el pols en aspectes socials i econòmics, i també esportius, inclòs aquest torneig o la recent presentació de la Copa de l’Amèrica 2024. ●