La covid dispara el deute

L’endeutament públic d’Espanya es va incrementar en 82.000 milions d’euros l’any passat, fet que suposa un 6,8% més que el 2020, en què va augmentar un 10%, a causa de les despeses extraordinàries per la pandèmia de la covid. Amb això el deute global del conjunt de les administracions públiques s’ha situat en 1,4 bilions d’euros al final del 2021, a raó de 29.500 euros per habitant. Atesa la important reactivació de l’economia de l’any passat, que va ser d’un 5%, la més forta en 21 anys, la proporció del deute respecte al producte interior brut (PIB) s’ha reduït fins al 118,4%. Això suposa 1,5 punts percentuals menys que el 2020.

És positiu, com destaca el Govern central, que l’endeutament de l’Estat es mantingui dins de les previsions. Però això no li treu gravetat al voluminós deute públic acumulat per culpa de la pandèmia de la covid i que va provocar la recessió més gran des de la Guerra Civil. El 2019 l’endeutament públic se situava en el 95% del PIB i ja era, per tant, molt elevat. Però en els dos anys que han passat des d’aleshores –abans de començar la pandèmia– fins a finals del 2021 l’endeutament ha augmentat en 212.000 milions d’euros més. Aquesta és la factura milionària que ha suposat la intensa crisi econòmica i sanitària per al país, la qual cosa dona com a resultat 4.482 euros per habitant.

És evident que un endeutament com l’actual d’1,4 bilions d’euros és molt elevat per a una economia com l’espanyola. És cert que és inferior que el d’Itàlia o Grècia, però també ho és que comporta una feixuga llosa per a l’economia espanyola perquè frena el creixement i perquè el pagament d’interessos que genera redueix molt el marge de maniobra pressupostari. Les fortes injeccions de liquiditat que ha dut a terme el Banc Central Europeu (BCE) des que va començar la crisi, a còpia de la compra d’actius de deute públic dels estats –i també de les empreses–, han fet que l’amortització d’aquest deute elevat hagi estat molt barata. Però, des d’aquest mateix mes, el BCE ha començat a reduir les compres de deute, fet que ja ha provocat un augment de la factura financera dels països. I això li pot sortir molt car a Espanya. El bo alemany a deu anys, que estava en negatiu fins fa unes setmanes, va tancar ahir en el 0,65%. Itàlia ha duplicat el seu interès de l’1,1% al 2,1% en tres mesos i en el cas d’Espanya, els títols a deu anys superen l’1,5%, amb un 50% d’augment.

Entre el gener i el febrer l’evolució del dèficit públic es manté continguda i això permet confiar, segons la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que l’endeutament públic no superi el 5% del PIB a finals d’any, tal com preveuen les seves previsions. Això seria un signe de rigor i credibilitat per a Espanya

La principal raó que permet que l’economia espanyola compleixi les seves previsions de dèficit i endeutament públics, però, està en l’important augment de la recaptació derivat de l’intens creixement que han registrat l’economia i l’ocupació, amb els ingressos addicionals que comporta que no s’hagin deflactat, respecte a la inflació, les tarifes de gravàmens tributaris i de quotes socials a la Seguretat Social.

Atès l’elevat endeutament acumulat per Espanya, en tot cas, és de gran importància transmetre als mercats financers un clar missatge de confiança respecte al pagament del deute, amb l’objectiu que apliquin les primes de risc mínimes i no s’encareixi massa la càrrega d’interessos. Per això és urgent que el Govern espanyol presenti un pla de consolidació del deute públic, que defineixi un escenari creïble de reducció de l’endeutament els pròxims deu o quinze anys i que estigui consensuat amb l’oposició, ja que es tracta d’un compromís d’Estat. No fer-ho és una greu imprudència que pagarem tots amb més interessos. ●

La pandèmia augmenta l’endeutament públic en més de 200.000 milions d’euros