Perdre poder adquisitiu

publicado en mayo de hace seis años por Arnau Borrell Terribes y avalado por la Escola de Camins de la UPC Barcelona Tech. Son 856 páginas que detallan minuciosamente la complejidad del faraónico proyecto que iría desde Arenys de Mar hasta Blanes. El presupuesto inicial era de 500 millones de euros, hoy se habla de más de mil. Para entenderlo hay que saber de orografía, topografía, hidrología, impacto medioambiental, pero su lectura vale mucho la pena. Ahora más que nunca.

Xavier Cobos Sant Pol de Mar

Fa unes setmanes el Sindicat de Llogaters defensava que “l’arrendatari pactés amb l’arrendador un increment de l’IPC”. El portaveu proposava per exemple pactar un increment d’un 2,5% quan segons l’IPC hauria de ser de més d’un 5%. Això sí, a la vegada defensaven que si el contracte no incloïa aquesta clàusula no s’havia d’aplicar cap increment.

Com? Pactar un increment? Si el contracte inclou la clàusula d’actualització de la renda segons l’IPC corresponent (pugi o baixi, que cal recordar que durant el 2020 l’IPC en més d’un mes va marcar dècimes negatives), s’ha d’aplicar. En cas contrari el lloguer quedarà desfasat de la realitat.

D’acord que aquests índexs són preocupants, però si apugem menys esperant que l’any que ve la situació “es normalitzi”, tothom s’exclamarà quan de sobte li apugin el lloguer un, posem per cas, 15%. A més, és del tot legal si l’augment és el resultat dels ajornaments d’altres anys.

Passa el mateix amb els salaris: des del gener moltes empreses apugen un 3% “perquè un increment del 6,5% és molt (IPC 2021)”. Guifré Badosa

Capellades