La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un PP desacomplexat
El PP repararà aquest cap de setmana l’anomalia que va suposar fa quatre anys tot el procés de substitució de Mariano Rajoy. El candidat natural era Alberto Núñez Feijóo, però el caos organitzatiu i estratègic que hi havia al partit va provocar unes eleccions primàries que va guanyar Pablo Casado, el candidat més inesperat i que, després de la seva victòria, ha estat sempre sota sospita, fins i tot quan ha gaudit dels seus millors moments. La sensació que hi havia ahir a Sevilla, en l’entronització de Feijóo com a nou líder popular, és que el PP ha tornat i ve sense complexos a batallar per recuperar el poder. N’és tot un símptoma l’absència de grans banderes d’Espanya a l’escenari del XX congrés i la invisibilitat de Vox en els discursos. Per no existir, no han estat ni convidats a l’acte.
El PP que vol construir Feijóo és un partit que mirarà al centre i s’oblidarà d’intentar competir amb el partit de Santiago Abascal per la supremacia de la dreta. Feijóo arriba amb el bagatge d’haver guanyat quatre vegades consecutives les eleccions gallegues amb majoria absoluta i el seu objectiu és intentar aplicar la mateixa recepta a la resta d’Espanya. No serà gens fàcil perquè el partit presenta símptomes evidents de debilitat per la competència que ha patit aquests anys amb Ciutadans i amb Vox mateix. El PP necessita un reset profund i potser és més fàcil aconseguir-ho amb el sentit comú i la prudència amb què ha governat Galícia aquests últims anys que no pas amb una gran revolució com pretenia amb bones intencions Casado. “No crec en cabdills, ni en salvadors”, va dir ahir el líder gallec des del faristol. I és que tampoc no s’espera que ho sigui.
Feijóo s’ha guanyat la fama de ser un assenyat gestor que arriba a la direcció del primer partit de l’oposició en una de les crisis més inimaginables que pateix Espanya. El que es necessita és que sigui capaç d’oferir la seva ajuda a un Govern minoritari que té greus problemes pendents de solució. El nou PP ha d’actuar com a partit de govern, encara que no ho sigui, i no estar en la lluita caïnita amb Vox per veure qui guanya en els sondejos.
Aquest és el gran repte que Feijóo té al davant. I que no es preocupi per si el consideren poc espanyol o poc de dretes. A hores d’ara es pot permetre no tenir cap mena de complexos.