El confinament de Xangai per la covid desencadena crítiques de la població

Els últims cinc dies la ciutat de Xangai, llar de 26 milions de persones i pulmó econòmic de la Xina, ha estat escenari de situacions contraposades: d’una banda, una riba oriental deserta, amb carrers buits i carreteres i negocis tancats; de l’altra, grups de veïns que s’amunteguen a l’altra vora del riu Huangpu per comprar aliments frescos, medicines i béns que escassegen, abans no els tanquin amb pany i forrellat.

Més de dos anys després del primer tancament de Wuhan, quan gran part del món ja ha optat per conviure amb el patogen, Xangai viu astorada el primer confinament a gran escala per frenar la seva onada de contagis més forta. La població dona suport majoritàriament a les mesures, però les dificultats per controlar el brot i els inconvenients que comporta el tancament han fet aflorar algunes crítiques.

Durant les setmanes prèvies, Xangai va provar d’evitar un confinament total amb tancaments selectius d’edificis i barris i proves de detecció massives. No va ser possible a causa de l’augment imparable de casos, i diumenge es va decretar un tancament esglaonat de deu dies en dues fases. Primer li va tocar a Pudong, zona oriental, que havia d’estar segellada de dilluns a divendres. Després va ser el torn dels barris de Puxi, a l’altra riba del riu que divideix l’urbs, on es va fer efectiu ahir a la matinada.

Tot i això, l’alt nombre de casos per als estàndards xinesos (uns 4.500 dijous, uns mil menys que el dia anterior) han portat les autoritats a prorrogar les restriccions a la zona oriental. Les noves regles estableixen que, si una persona viu a l’edifici on s’ha detectat un positiu, s’ha de quedar a casa deu dies, període que es redueix a tres per als residents de blocs que pertanyin al mateix complex. A la pràctica, la major part de la ciutat està confinada.

La ciutat ha registrat al llarg de l’última setmana més de 20.000 positius, la majoria asimptomàtics. Són xifres nímies

Les autoritats locals admeten que no estaven ben preparades per afrontar aquesta onada

comparades amb les d’altres llocs, però inassumibles en un país que continua aferrat a la tolerància zero contra el virus.

Els últims dies han aparegut crítiques a les xarxes socials. A més del temor de l’escassetat d’aliments, molts es queixen per la falta de privacitat als hospitals i centres d’aïllament o per la inflexibilitat de les normes, que creen problemes per obtenir auxili mèdic fins i tot en casos d’urgència. És el cas de la gent que necessita diàlisi o quimioteràpia, que en alguns casos estan perdent les seves cites, o el d’una infermera que va morir sense ser atesa per un atac d’asma.

Dijous responsables locals van admetre que no estaven ben preparats per fer front a aquesta última onada. ●