La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cirurgia o implosió? El pacte del català
L’independentisme pot signar un cordó sanitari contra el PSC, però no hi ha política lingüística viable sense el suport socialista. Així doncs, es prioritza el pacte entre partits, es respon al TSJC i... es torna a negociar pel rebuig de les entitats
L’independentisme pot pactar amb el PSC? A Junts es paeixen pactes per defensar l’ampliació de l’aeroport, la candidatura dels Jocs Olímpics, la renovació dels organismes estatutaris i fins i tot TV3 i Catalunya Ràdio. Però una cosa són les aliances per governar i una altra formar govern. Aquí els obstacles són “la repressió”, una taula de diàleg que “no funciona” i, sobretot, la continuïtat de Carles Puigdemont aWaterloo. La Diputació de Barcelona no seria l’excepció que confirma la regla, perquè en la varietat d’aliances hi ha el gust del PSC.
Per ERC governar obliga a assumir contradiccions. I si les 155 monedes de plata es van convertir en dos pactes d’investidura amb el PSOE atorgant pàtina de pragmatisme a l’independentisme, ara transcorre paral·lelament la batalla de l’esquerra... Es competeix amb els comuns, i la relació amb la CUP es deteriora a gran velocitat. I si els anticapitalistes ja van optar per la “desestabilització” del Govern amb els pressupostos, ara el xoc es presenta pel català en l’educació.
L’independentisme pot signar un cordó sanitari contra el PSC en campanya electoral, però no hi ha política lingüística viable a Catalunya sense el suport dels socialistes. L’execució de la sentència del Suprem que imposa un 25% de classes en castellà reobre el debat de la desobediència amanit amb la defensa del model d’escola catalana. Més enllà dels discursos, la desobediència no era en els plans del Govern. No hi va ser mai des que el 2013 apareix la primera sentència que fixa la quota de castellà. Així doncs, es construeix una resposta política al TSJC intentant, a més, preservar el consens històric entorn de la política lingüística. Es prioritza el pacte entre els partits, s’esfuma el temor que el
PSC se’n desmarqui i el Govern no planteja l’execució forçosa de la sentència.
La foto de 106 diputats tornava la imatge dels “consensos de país” al Parlament, amb un PSC satisfet amb el reconeixement del castellà com a llengua d’aprenentatge. L’aposta socialista segueix la interpretació de l’Estatut del Tribunal Constitucional, que ja va quedar recollida a l’últim congrés del PSC, i no difereix del que van pactar PNB, PSE i Bildu a Euskadi per al seu sistema particular. “L’educació basca s’estructura com un sistema plurilingüe; el seu eix és l’eusquera, i s’articula a través de dues llengües oficials i almenys una d’estrangera”. S’obvien els percentatges, es destaquen els objectius lingüístics.
Després arriben els problemes de comunicació en l’independentisme, la resistència de la CUP i entitats, i la febre tuitaire... La frenada de Junts a la proposta ha passat de ser reflex de la divisió interna postconvergent a ser assumida per totes les parts. Jordi Sànchez va contactar aquesta setmana amb Pere Aragonès, Salvador Illa i Jéssica Albiach per frenar la tramitació i donar marge a la negociació. El nou dead line polític se situa després de Setmana Santa, per bé que el tempo judicial corre en paral·lel. La negociació política no vincula el TSJC, però les seves decisions sí que condicionaran el pacte.
El PSC creu que la reforma pactada és el punt de partida i el marge de maniobra, petit. Per ERC i Junts hi ha camp per recórrer, però la CUP i les entitats que protesten exigeixen retirar el text. Acció quirúrgica o implosió? El castell de cartes sobre el qual es va construir la política lingüística corre perill de col·lapse. La manifestació d’avui oficialitza la contestació, i el treball silent d’Òmnium, en contacte amb tots els actors des de Barcelona fins a Waterloo, encara no dona fruits.
L’estira-i-arronsa es pot veure agreujat per la tensió que generen debats partidistes. La competència electoral està en marxa amb les municipals a l’horitzó, i Junts afronta un procés congressual. Els contactes entre famílies postconvergents es multipliquen, com també les preguntes sobre el futur de Jordi Sànchez, que s’ha posat al capdavant de la negociació del català. La recepta per evitar una crisi de la formació fins i tot abans de consolidar el seu projecte és una aliança que depèn de les difícils relacions entre Sànchez, Jordi Turull i Laura Borràs. I de les resolucions de la justícia europea sobre Puigdemont. L’expresident continua sent la clau per a (gairebé) tot... Va ser qui va formalitzar la censura al “pacte històric” per modificar la llei de política lingüística... i es torna a negociar...