Viatge al centre sense escales

Ciceró, el primer humanista de l’imperi romà, defensava que el més prudent que pot fer un polític assenyat i no gaire intrèpid és evitar les heroïcitats i esperar el moment favorable. Alberto Núñez Feijóo resulta en aquest sentit ciceronià. No va voler disputar el poder en les primàries del PP del 2018, que van enfrontar Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal i Pablo Casado, però ha decidit fer un pas endavant quan el camí ha quedat net i clar. Feijóo serà elegit avui a Sevilla president dels populars, després de tot just dues setmanes de campanya, on tot han estat abraçades i copets a l’esquena. Hi ha confiança cega en la seva persona: en el seu currículum figura haver guanyat quatre vegades al seu feu gallec per majoria absoluta. És un polític discret, de poques paraules i de tarannà moderat. I el

En la seva travessia, Feijóo haurà de posar un ull en Ayuso i l’altre en Abascal

PP necessita assossec, encara que els nervis de la militància estan a flor de pell, amb Vox robant-los no només vots , sinó també elogis dels columnistes de la derechona.

El president gallec ha hagut de sortir de la seva zona geogràfica de confort i marcar territori, la qual cosa l’ha portat a ficar-se en jardins inesperats, com quan va parlar de “violència intrafamiliar”, que és un terme encunyat per Santiago Abascal per no utilitzar el concepte de violència masclista. O com quan va declarar que tornarà a viure a Madrid perquè estima la llibertat, durant un acte amb Isabel Díaz Ayuso, cosa que va provocar les crítiques a les xarxes socials dels seus conciutadans, que li recordaven que a Galícia hi havia la mateixa dosi de llibertat.

Aquestes anècdotes posen de manifest que el viatge al centre l’emprendrà amb un ull posat en Abascal i l’altre en Ayuso, que són dues amenaces en l’horitzó. Ni l’un ni l’altra no l’hi posaran fàcil des del primer minut, sobretot perquè les eleccions generals no són tan lluny. I perquè la delicada situació econòmica és terreny adobat per als populismes i les demagògies.

El PP intenta tornar als orígens i per a això ha escollit un sènior, de la generació anterior a Pablo Casado. També serveix en aquest sentit el consell de Ciceró: l’edat ens permet ser més savis i més dignes. I fins i tot més resignats. ●