Eleccions decisives a Hongria

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha estat reelegit tres vegades consecutives amb un discurs xenòfob i populista basat en l’ètnia, la por dels immigrants i la carta anti LGTBI. Demà aspira a un quart mandat a les eleccions legislatives que se celebren al país. La campanya electoral ha estat monopolitzada clarament per la invasió russa d’Ucraïna. Orbán ha estat el millor aliat de Putin a la Unió Europea i, a canvi del seu suport, ha aconseguit subministraments de gas natural –Hongria n’és molt dependent– i fins i tot de la vacuna russa anticovid. Però en la conjuntura actual, Orbán s’ha vist obligat, sense renunciarhi, a posar sordina a la bona relació que té amb el Kremlin, presentar-se com a possible mediador i donar suport a les estratègies aprovades per la UE i l’OTAN, encara que amb matisos, ja que, per exemple, s’ha negat a subministrar armes a Ucraïna. Tot això li ha permès durant la campanya prometre pau, estabilitat i energia a bon preu gràcies als contractes firmats amb Moscou.

Fidesz, el partit d’Orbán, arriba a la jornada electoral amb un lleuger avantatge als sondejos, gràcies en bona part al fet que el seu missatge ha estat difós sense parar a causa del poder mediàtic que té, ja que controla totes les televisions i les ràdios públiques, un dels dos canals de televisió comercials i gran part de la premsa escrita.

En aquesta ocasió, però, el primer ministre s’enfronta per primera vegada a escala nacional a una heterogènia aliança de sis partits opositors anomenada Units per Hongria i que aglutina ideologies tan diverses com el centreesquerra, ecologistes, socialistes, liberals, verds i nacionalistes.

Aquesta coalició l’encapçala un candidat comú a primer ministre, el conservador Péter Márki-Zay, i amb candidats únics en totes les circumscripcions. L’oposició ha cridat voluntaris perquè segueixin a les poblacions el recompte de vots per garantir la netedat electoral atès el ferri control de l’Administració per part del Govern Orbán. El vot rural, tradicionalment oficialista, és clau perquè la coalició opositora pugui aconseguir la victòria.

Fidesz ha centrat el gir de la seva campanya a acusar l’oposició de voler portar Hongria a la guerra, fent servir unes declaracions de Márki-Zay en les quals el candidat a primer ministre va afirmar que compliria les obligacions del país com a membre de l’OTAN.

Amb la guerra d’Ucraïna han quedat en segon pla aspectes que havien de marcar la campanya, com una vertiginosa inflació, els preus dels serveis públics i un pobre sistema sanitari que va fracassar durant la pandèmia. Fa dotze anys que Orbán diu als hongaresos que Rússia era amiga, però ara ha condemnat l’atac a Ucraïna, afirma que la unitat de la Unió Europea és primordial i juga a la neutralitat. Caldrà veure si el primer ministre, que s’ha reinventat políticament diverses vegades, és capaç de desenredar els vincles del país i els seus propis amb Rússia i convenç l’electorat. Els comicis, a més, coincidiran amb la celebració d’un referèndum per limitar la visibilitat LGTBI en l’educació.

Orbán aspira a continuar la seva “revolució conservadora”, acompanyada fins ara de vulneracions de l’Estat de dret i de les normes comunitàries. Acostumat a pugnes amb la UE i als vincles amb Putin, afronta les eleccions més disputades, però és possible que la relació estreta que ha mantingut amb Moscou no li passi factura al final. Aquesta vegada l’oposició té opcions de vèncer malgrat les dificultats que ha tingut per transmetre el seu missatge i un sistema electoral que, amb el repartiment de la meitat dels escons mitjançant districtes uninominals, beneficia el partit del poder encara que aquesta vegada no tant a causa de la unitat opositora. ●

Viktor Orbán busca el quart mandat davant una oposició que es presenta unida