L’aigua, clara

Ahir, rere la barra, l’amo del bar va llegir el titular que apareixia, discret, en un racó de la primera plana de La Vanguardia: “Aprovada la llei que obliga els bars a oferir de franc aigua de l’aixeta”. Va arrufar el nas i va dir en veu alta:

–¿També li haurem de preguntar al client si vol que al got hi posem glaçons i una rodanxa de llimona?

No li va caldre ni arribar a la pàgina 24, on Antonio Cerrillo explicava els motius d’aquesta llei. El debat fa temps que va començar i tothom té clara la seva posició. N’hi ha que abominen de l’aigua de l’aixeta, encara que sigui osmòtica, i n’hi ha que n’estan encantats.

A mig món passa el mateix. Hi ha països on els restaurants tenen l’obligació de servir aigua de franc i n’hi ha que no. A Gran Bretanya, els que serveixen alcohol han d’oferir aigua sense cap cost addicional. En canvi, si no hi serveixen alcohol, queden deslliurats d’oferir-ne. Almenys fins no fa gaire, als Països Baixos no estaven forçats a fer-ho, però potser ara sí perquè hi ha hagut una campanya, amb un fotimer de firmes, que du com a lema “Aigua de l’aixeta a tot arreu, sisplau!”. Als Estats Units no hi ha obligació, però la majoria de restaurants et posen damunt la taula una gerra d’aigua fresca. I pel que recordo dels meus viatges juvenils, a Kènia i a Tanzània passava exactament el mateix.

Lluny queden els temps en què, a Barcelona, quan demanaves un cafè, te’l servien amb un got d’aigua fresca al costat. Ara hi ha restaurants on, quan demanes aigua (sense especificar si la vols embotellada o no), ja te la serveixen de l’aixeta, en ampolles amb el logo del local. Són amples i no gaire altes. L’últim lloc on n’he trobat és el Baby Jalebi, que per cert té un pollastre tikka masala tremendo. Aviat aquesta mena d’ampolles es convertiran en un tret distintiu dels restaurants cuquis, i fins i tot els que ara hi fan mala cara s’afanyaran a tenir-ne. ●

Enquesta del dia: aigua de l’aixeta als restaurants, ¿sí o no?