La Vanguardia (Català-1ª edició)

Experiment

- Flavia Company

Avui he decidit fer un experiment a partir del qual escriure aquest article. M’he dedicat, en exclusiva, a observar el pas del temps durant vint minuts. Com? He utilitzat, successiva­ment, els quatre rellotges de sorra –dos de cinc minuts, un de set i un altre de tres– que em va regalar la meva germana ara fa alguns anys. Hi ha alguna cosa molt poètica en què algú tan estimat t’hagi regalat uns quants minuts diversos lustres enrere. Sembla residir-hi un missatge que s’ha de desxifrar. O un misteri que prefereix romandre ocult.

De fons he anat escoltant el so lleuger –el silenci d’aquest lloc em permet percebre l’inoïble en altres contextos– que fa, segon a segon, el braç mòbil del Maneki-neko, el gat de la fortuna que vaig comprar al Japó.

De seguida he pensat que no es pot accelerar ni retardar el ritme de la caiguda de la sorra, que és ferm i uniforme i impermeabl­e a l’observació. Que si bé es poden capgirar els rellotges, no es pot fer el mateix amb el temps transcorre­gut, que avança en una sola direcció. Que al principi la petita muntanya que s’acumula a dalt sembla abundant, però no es triga gaire a veure créixer la inferior, ni tampoc que arribi a la mateixa altura que la superior. I que quan a dalt queda poc, sembla que s’escola fins i tot més de pressa pel petit forat pel qual s’obre pas.

Tot i que estava mirant sense pausa els rellotges, m’ha fet la sensació que la sorra, aquí anomenada temps, s’acabava de manera abrupta. Com si, malgrat estar esperant el final, aquest igualment sorprengué­s.

No hauria tingut sentit capgirar-los abans que acabessin. Hauria estat com viure en el passat perquè duri més l’existència. No hauria tingut sentit tampoc iniciar un rellotge abans que s’esgotés l’anterior. Hauria estat com viure en el futur abans de passar pel present.

Al final m’he assegut a escriure aquestes línies sense pensar en el temps i he recordat el títol de l’esplèndida novel·la de Kobo Abe, La dona a les dunes, i m’he dit que tots estem al mateix desert, connectats, agafant a grapats el temps que se’ns ha concedit. ●

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain