Kardashians o dejunis

La conversa de moda gira entorn del moment en què convé fer els dinars per deixar passar aquelles setze hores en què ens cruixirà l’estómac i es reduiran els sacsons, o això diuen. Si esmorzes a les nou i fas un berenar-sopar a les cinc i no piques res pel mig, pots menjar el que vulguis que no t’engreixes. Això diuen. Ignoro els fonaments científics i especialment els possibles riscos per a la salut d’aquesta pràctica, però els asseguro que no es parla de res més des que vam començar a canviar l’armari i ens vam trobar amb la llaminadura o entremaliadura de veure com ens queda la roba.

Les dietes miracle, o els dejunis miracle, poden ser molt perniciosos, i a més no me’ls crec. Si fas les hores de dejuni, pots endrapar a l’hora de berenar tres racions de fabada, dues de paella i rematar amb unes faves a la catalana per fer país? Si és cert, m’hi apunto, i per esmorzar ous Benedict, ous remenats, ous al plat i ous ferrats amb

Gràcies a elles podem portar malles amb culs de mides juràssiques

tota la guarnició. El paradís a la Terra. Encara que el paradís potser seria no haver d’estar pendent de la balança més que per raons mèdiques, allò del control del sobrepès i similars; l’altre dia vaig quedar per sopar amb unes amigues que han triat un altre horari: esmorzar a les dotze del migdia i sopar a les vuit del vespre. Jo no ho veig, començar el dia laboral sense proteïnes, però estaven contentes. En fi.

Després de la llaminadura arriba l’entremaliadura, amb una mateixa i les seves costures, que és més important que anar comptant abans calories i ara el temps, i per a això tenim les Kardashian. S’han fixat en les seves (de)formes? La retransmissió en directe de la bufetada més publicitada de la història recent va fer passar a segon pla l’outfit blau de la Kim, li direm pel nom perquè és gairebé de totes les famílies. Ella i totes les membres del clan s’han operat molt, sí, això no és bo, però han canviat la nostra manera de veure els cossos, verbigràcia, un cul de mides juràssiques es pot embotir ara en unes malles o leggings ajustats així, sense més ni més, passant de tot, perquè tu ho vals. Aquesta és l’entremaliadura, valer, posar-te el que et doni la gana sense importar-te què diran els altres i lluir el cos que es té. I al que no li agradi, que no miri. ●

ra. De hacerse así, ni el catalán ni ninguna de ellas caerán en el olvido.

Andrea Granell Barcelona